Joan Junceda és el nom amb el que es coneix al dibuixant Joan Garcia-Junceda i Supervia.

Va néixer a Barcelona el 13 de febrer de 1881 i va morir a Blanes l'any 1948.

El seu pare era militar i ell es va quedar orfe als 10 anys. La mala situació econòmica i la poca afició als estudis va fer que comences a treballar de molt jove en uns grans magatzems. Allà aviat va agafar fama com a caricaturista dels seus companys i el van contractar com a dibuixant de catàlegs.

Durant cinc anys va estar dibuixant cassoles, jocs de cafè, llenceria i estris varis. Aquesta feina li va servir com a aprenentatge i de seguida va destacar per la precisió i meticulositat de la seva obra.

Després va enviar una sèrie de dibuixos al semanari satíric "CU-CUT" que no només els hi va publicar, sino que li van demanar d'integrar-se a l'equip fixe de col·laboradors i molt aviat li van començar a ploure encàrrecs de tot arreu. Treballa com a il·lustrador de llibres, cartellista, autor de portades i orles...
El 1905, amb la resta de col·laboradors del "CU-CUT!", s'integra a l'equip de "En Patufet", el setmanari infantil que acaba d'adquirir Josep Bagunyà i en les pàgines del qual no deixarà de col·laborar fins al 1938 quan el règim franquista prohibeix les publicacions en català.

A la redacció del Cu-cut	Amb la seva família	A la platja de Blanes

Durant anys a ser veí i amic del músic Enric Granados.

El 1912 es va casar amb Rosa Portas que era d'origen blanenc i a partir d'aquest moment la família va passar els estius a Blanes. Junceda es va integrar força a la ciutat. Participava en moltes activitats socials i culturals i va col·laborar sovint a la revista " Recull". Van tenir cinc fills, el més gran dels quals, Santiago, també es va dedicar a dibuixar.

Es diu d'ell que era un home molt modest i de poques paraules. Tot i que el seu estil era amable i suau va provocar les ires de l'estament militat per uns dibuixos on es mofava de les contínues derrotes de l'exèrcit espanyol.

Tot i que Junceda va ser autodidacta i la seva formació va estar molt influida per la seva afició a la lectura i a la història de l'art, més endavant va estudiar a l' Escola d'Arts Gràfiques del Institut Català de les Arts del Llibre (1927). També es cita com a important per a la seva obra un viatge a Paris que va realitzar el1933.

La guerra civil va afectar molt la seva vida, com a tantes d'altres. L'activitat d'il·lustració va davallar molt i només van continuar amb la seva feina al Patufet, dirigida pels sindicats, que es va continuar publicant gràcies a l'esforç d'alguns col·laboradors.
Junceda va ser detingut el 1938, per no haver denunciat al seu fill que no s'havia presentat quan el van cridar a files, el qual més endavant va morir en un batalló de càstig a Olot. També va emmalaltir greument la seva filla gran, que tenia des d'adolescent greus transtorns psíquics. Totes aquestes desgràcies van fer que tingués uns últims anys molt durs.

A partir del 1943 va tornar a dibuixar força intensament, tot i la seva delicada salut. La situació no li permetia triar els seus treballs i va haver d'il·lustrar llibres d'exaltació patriòtica espanyolista i es van publicar en castellà llibres que ell havia il·lustrat anteriorment en català.

La seva salut va anar empitjorant. Tenia arteriossclerosi i havia perdut molt la visió. Tot i així va continuar amb la seva obra i la relació amb els seus amics, fins que a l'estiu de 1948 va morir a Blanes. El van enterrar dos dies més tard amb tota la població mobilitzada. També van venir molts dels seus amics i col·legues de Barcelona. La seva mort va tenir molt de ressò a la premsa.