AUGMENT DE LA MASSA RESPECTE LA VELOCITAT
Per explicar aquest fenòmen, els físics utilitzen el símil del projectil i el mur. Imaginem-nos un canó que dipara una bala contra una paret. La bola llençada travessa l'obstacle i fa un forat, tamany del qual dependrà de l'impuls (massa per velocitat). Aquest és el mateix efecte produït per un meteorit al xocar contra el planeta. També en aquest supost el diàmetre del cràter depén de la potència de l'objecte estelar.
En canvi, si el canó es desplaça vertiginosament per l'espai, llavors es ralentitzen tots els fenòmens. És a dir la bala surt més a poc a poc per l'orifici de l'arma i impacta amb menys potència a la paret. ¡El resultat serà un forat més petit! Això podria aceptar-se sense dificultat si tohom veiés el mateix. Però asombrosament, l'observador al costat del canó no adverteix en absolut aquesta dilatació de temps.
El dilema pot evitar-se aceptant que la aproximació a la velocitat de la llum augmenta la massa de la bala. Així desapareix la dilatació del temps i, amb ella, la disminució de l'impuls.
Podem expressar l'augment de massa respecte la velocitat amb l'expressió que la massa final és igual a la massa inicial dividit per l'arrel quadrada d'un menys la velocitat del cos al quadrat dividit per la velocitat de la llum al quadrat.
Ja hem vist que, a mida que la velocitat s'apropa a la de la llum, les masses del velocinauta i de la seva nau van augmentant. Però, d'on ve aquesta cantitat massiva adicional? Einstein ens ho va dir clarament: de l'energia.
Si la massa d'un cos augmenta el seu moviment, i si el moviment és una forma d'energia, a la que es diu cinètica, la massa que s'hi l'afegeix a un objecte mòbil ha de venir de la cantitat energètica amb la que s'impulsa; és adir, que l'energia ha de tenir massa. Ambdos valors, dons, són equivalents, segons la seva fòrmula e=mc2 ( que va ser demostrada al 1945 amb l'explosió de la primera bomba atòmica).