Els textos que podeu llegir a continuació són només algunes de les poesies dels trobadors catalans. Hi ha una petita mostra de cada trobador -un poema o dos-, excepte en el cas de Guillem de Berguedà , de qui aquí només es troba un sirventès, però s'ha inclòs suficient material en una altra pàgina per poder tenir una visió força àmplia de la seva producció; també Cerverí de Girona, el trobador de qui es conserven més poesies, té una representació més extensa. En determinats casos podeu llegir algun comentari per tal de fer més entenedora la composició; cal, però, tenir present que aquest recull no intenta en cap moment ser una edició crítica de la poesia trobadoresca, sinó tan sols facilitar el coneixement d'aquesta literatura als lectors actuals. És amb aquesta intenció que al costat del text original veureu la traducció el més fidel possible -i per això mateix molt poc "poètica" i potser no sempre del tot encertada- al català. La distància en el temps, a més, pot suposar una pèrdua d'aquells petits detalls de llengua, d'intenció, de circumstàncies... que suposarien uns textos plenament comprensibles o que permetessin la complicitat del lector; esperem que tot i així es pugui arribar a gaudir d'uns poemes que parlen de les mateixes situacions i passions que encara ara dominen la nostra vida: els sentiments bàsics - amor, odi, enveja... - han canviat poc al llarg dels segles.
Clicant sobre el nom del trobador que hi ha just abans de les seves composicions, podeu llegir un petit resum de la seva vida. Al final de la pàgina trobareu un enllaç que us portarà a uns quants webs sobre els trobadors i els seus textos i també els enllaços amb les altres pàgines. Només aconseguireu una òptima lectura dels textos si teniu configurat el monitor a 800 x 600.

I
Cabra juglar,
no puesc mudar
qu'eu non chan, pos a mi sap bon;
e volrai dir
senes mentir,
e comtarai de ta faison.

II
Mal saps viular
e pietz chantar
del cap tro en la fenizon;
no sabz fenir,
al mieu albir,
a tempradura de breton.

III
Mal t'ensegnet
cel que·t mostret
los detz amenar ni l'arson;
no sabs balar
ni trasgitar
a guiza de juglar guascon.

IV
Ni sirventesc
ni balaresc
no t'auc dir e nuilla fazon;
bons estribotz
no t'ieis pels potz,
retroencha ni contenson.

V
Ja vers novel
bon d'En Rudell
non cug que·t pas sotz lo guingnon,
de Markabrun
ni de negun
ni de N'Anfos ni de N'Eblon.

VI
Jes gran saber
no potz aver,
si fors non eis de ta reion.
Pauc as apres,
que non sabs jes
de la gran jesta de Carlon,

VII
Con eu, tras portz,
per son esfortz
intret en Espaigna a bandon;
de Ronsasvals
los colps mortals
que fero·l XII compaignon

VIII
Can foron mort
e pres a tort,
trait pel trachor Guanelon
al amirat,
per gran pechat,
et al bon rei Marselion.

IX
Del Saine cut
c'ajas perdut
et oblidat los motz e·l son:
ren no·n diçetz
no no·n sabetz,
per no i ha meillor chanson.

X
E de Rollan
sabs atretan
coma d'aiso que anc no fon.
Conte d'Artus
non sabes plus
ni del reproier de Marcon.

XI
Ni sabs d'Aiolz
com anec solz,
ni de Machari lo felon;
ni d'Anfelis,
ni d'Anseis,
ni de Guillaumes lo baron.

XII
Ni sabs d'Erec
com conquistec
l'esparvier for de sa reion.
Ni sabs d'Amic
consi guaric
Ameli, lo sieu compaignon.

XIII
Ni de Robert
ni de Gribert
ni del bon Alvernatz Uguon.
De Vezia
non sabs co.s va,
ni de Guondalbon lo Frizon

..................................

XV
Del duc Augier,
ni d'Olivier,
d'Estout ni de Salomaon,
ni de Loer,
ni de Rainier,
ni de Girart de Rossillon.

XVI
Ni de Davi
ni de Rai,
Ni de Berart ni de Bovon.
De Constanti,
non sabs c'om di
de Roma ni de Prat Neiron.

..........................................

XXI
Jes non saubes
-si m'ajut fes!-
del setge que a Troia fon.
D'Antiochia
non sabres ja
ni de Milida la faison.

..................................

XXV
Ni d'Aguolan
ni de Captan,
ni del rei Braiman l'esclavon;
ni del bon rei,
no·n sabs que·s fei
d'Alixandri fil Filipon.

.....................................

XXVIII
Ni sabs d'Ytis,
ni de Biblis,
ni de Caumus nuilla faisson;
de Piramus
qui for lo murs
sofri per Tibes passion.

XXIX
Ni de Paris,
ni de Floris,
ni de Bella Aia d'Avignon;
del normanes,
ni del Danes,
ni d'Antelme ni de Frizon.

........................................

XXXI
Ni de Bramar
no·n sabs chantar
de l'auca ni de Nauruzon;
ni del vilan
ni de Tristan
c'amava Yceut a lairon.

XXXII
Ni de Gualvaing
qui, ses compaing,
fazia tanta venaizon;
ni d'Aldalaer,
ni de Rainier,
ni de Ramberg'ab lo furguon.

.................................

XXXVI
Non saps upar,
mot guariar
en glieiza ni dedins maizon.
Va, Cabra boc,
quar be.t conoc
qui et evia urtar al mouton.

II
Mal saps tocar la viola
i pitjor cantar
de l'inici fins a la fi;
no saps acabar,
en la meva opinió,
amb la modulació del bretó.

III
Mal t'ensenyà
qui et mostrà
els dits posar i l'arc;
no saps ballar
ni fer jocs de mans
a la manera de joglar gascó.

IV
Ni sirventès
ni balada
no et sento dir de cap manera;
bons estribots
no et surten dels "morros",
ni retronxa ni tençó.

V
Vers novell
bo d'en Rudel
no crec que et passi sota el bigoti,
de Marcabrú
ni e ningú
ni d'Alfons ni de N'Eble.

VI
Poc gran saber
no pots haver
si fora no surts de ta regió:
poc has après,
que no en saps res
de la gran gesta de Carles.

VII
Com jo, a través dels ports
per son esforç
entrà a Espanya sense reserva;
de Roncesvalls
els cops mortals
que feriren els 12 companys.

VIII
Quan foren morts
i presos a traïció,
traïts pel traïdor Ganeló,
a l'emir
per gran pecat,
i al bon rei Marsili.

IX
De (la cançó) de Saisne penso
que has perdut
i oblidat els mots i el so:
res no en dius
ni en saps,
però no hi ha millor cançó.

X
I de Rotllà
saps tant
com això que mai no fou.
Del relat d'Artús
no en saps més
ni de la còlera de Marc.

XI
Ni saps d'Aiol
que anava sol,
ni de Macari el feló;
ni d'Anfelis,
ni d'Anseis,
ni del baró Guillem.

XII
Ni saps d'Erec
com conquerí
l'esparver fora de la seva regió.
Ni saps d'Amic
com guarí
Ameli, el seu company.

XIII
Ni de Robert
ni de Girbert
ni del bon Hug d'Alvèrnia.
De Vezià
no en saps res,
Ni de Gondalbó el frisó.

.............................

XV
Del duc Otger,
ni d'Olivier,
ni d'Estout ni de Salomó,
ni de Lohier
ni de Rainier
ni de Guerau del Rosselló

XVI
Ni de David
ni de Rai,
ni de Berart ni de Beuve.
De Constantí,
no saps que es diu
de Roma ni del prat de Neró.

...............................

XXI
Res no saps
-que si jo pogués!-
del setge que a Troia fou.
D'Antioquia
no en sabrà mai
ni de la manera de Milida.

.....................................

XXV
Ni d'Agolant
ni de Captan,
ni del rei Braimant l'esclau;
ni del bon rei,
no saps que feu
Alexandre fill de Felip.

..................................

XXVIII
Ni saps d'Itis,
ni de Biblis,
ni de Caumus de cap manera;
de Príam
que fora del mur
sofrí per Tisbe passió.

XXIX
Ni de Paris,
ni de Floris
ni de la bella Aye d'Avinyó;
del normand
ni del Danès,
ni d'Antelme ni de Frizon.

...................................

XXXI
Ni de Bramar
no en saps cantar
de l'auca ni de Nauruzon;
ni del vilà
ni de Tristany
que estimava Iseut en secret.

XXXII
Ni de Gauvain
que, sense company,
feia tanta cacera;
ni d'Audigier
ni de Rainier,
ni de Raimberge.

..............................

XXXVI
No saps declamar,
ni mots arreglar
en l'església ni dins de casa.
Vés, Cabra boc,
perquè bé et conegué
qui t'envià a fustigar el moltó.

II
Qu'amada us auray en perdo
lonjament, en aital guia,
e ma bella douss'amia!
qu'anc res no·us plac no·m saupes bo,
ni anc res no saupi pensar
qu'a vos fos pretz ni honramens
qu'al tost fat no fos pus correns
que si·n degues m'arma salvar.

III
E ja Deus amia no·m do
s'en leys mos cors se fadia;
la flor de la cortezia
elha m'aura o autra no;
qu'a sola lieys m'estug e·m guar,
e suy aissi sieus solamens
qu'autre solas m'es eyssamens
cum qui·m fazia sols estar.

IV
E no farai pus lonc sermo,
quar on pus lauzaria
del laus sol que·m romanria
cent dompnas ne aurian pro.
Qui sabia ben devizar
las beutatz e·ls ensenhamens
e la cortezia e·l sens
aissi cum s'eschairia far?

V
Aissi fenira ma chanso,
e no vuelh pus longa sia,
que pus greu la·n apenria
mo senher, e siey companho,
lo coms Jaufres, que Dieus ampar.
Quar es adreitz e conoissens
e fai tans de ricx faitz valens,
lauzngiers no·l pot encolpar.

II
Com estimat us hauré vanament
molt de temps, tan intensament,
ah ma bella dolça amiga!
De manera que res no us agradà que no m'agradés,
ni mai res no vaig poder pensar
que per vós no fos mèrit ni honra
que immediatament no ho fes més de pressa
que si hagués de salvar la meva ànima.

III
E ja Déu amiga no em doni
si d'ella el meu cor es cansa;
la flor de la cortesia
ella em tindrà i no una altra;
que només per ella em reservo i em guardo,
i sóc de tal manera només seu
que el tracte amb les altres m'és igual
que si algú em fes estar sol.

IV
I no faré més llarg sermó,
ja que per molt que la lloés
amb una sola lloança que sobrés
cent dames en tindrien prou.
Qui sabria descriure
les belleses, la intel·ligència
i la cortesia i el seny
de la manera que correspon?

V
Així acabaré ma cançó,
i no vull que sigui més llarga,
per que més difícilment l'aprendria
mon senyor, i els seus companys,
el comte Jofre, que Déu empari.
I com que és recte i entès
i fa tan poderoses accions valentes,
els lausengiers no el poden inculpar.

II
Giraut de Bornelh, s'eu mezeis
no·m defendes ab mon saber,
be sai vas on voletz tener.
Pero be vos tench a folor,
si·us cudatz que per ma ricor
valha menhs a drutz vertader!
Aissi vos pogratz un dener
azesmar contr'un marc d'argen.

III
Si·m sal Deus, senher, me pareis
de domna qu'enten en valer
que ja no·n falha per aver
ni de rei ni d'emperador
no·n fassa ja son amador;
so més vis, ni no l'a mester;
car vos, ric ome sobranser,
no·n voletz mas lo jauzimen.

IV
Giraut, e non esta genseis,
si·l rics sap onrar ni temer
sidonse·l cor ab lo poder
l'ajosta? Co·l te per senhor,
preza·l donc menhs per sa valor,
si mal no·l troba ni sobrer?
Ja sol om dir el reprover
que sel que val mais, e melhs pren.

V
Senher, molt pren gran mal domneis,
can pert la cud'e·l bon esper;
que trop val enan del jazer
l'afars del fin entendedor.
Mas vos, ric, car etz plus maior,
demandatz lo jazer primer,
e domn'a·l cor sobreleuger
c'ama celui que no·i enten.

VI
Giraut, anc trop rics no·m depeis
en bona domna conquerer;
mas en s'amistat retener
met be la fors'e la valor.
Si·lh se son galiador
e tan nom amon oi com er,
de me no·n crezatz lauzenger,
qu'eu am las bonas finamenn!

VII
Senher, de mon Solatz de Quer
volgra ben e d'En Topiner
c'amesson domnas e prezen.

VIII
Giraut, oc be, d'amar leuger!
Mas a me no·n donetz parer,
qu'eu n'ai gazanhat per un cen.

II
Giraut de Bornelh, si jo mateix
no em defensés amb el meu saber,
bé sé on voldrieu arribar.
Però us tindria per boig,
si us penséssiu que pel meu rang
valc menys que un amant vertader!
Així vos podríeu un diner
apreciar més que un marc de plata.

III
Així em salvi Déu, senyor, em sembla
que la dama que aprecia el valor
no actuarà mai per diners
ni del rei ni del emperador
farà el seu enamorat;
això em sembla, ni en té necessitat;
perquè vosaltres, rics homes altius,
no voleu més que el jeure..

IV
Giraut, i no és més bonic,
si el ric sap honrar i respectar
segons que el cor amb el poder
l'ajusta? Quan el té per senyor,
l'aprecia menys pel seu valor,
si dolent no el troba ni superb?
Ja se sol dir el proverbi
que el que val més, el millor pren.

V
Senyor, molt gran mal pren la galanteria,
quan perd la reflexió i la bona esperança;
que molt val abans del jeure
la conducta del lleial galantejador.
Però vosaltres, els rics, com que esteu més elevats,
demaneu el jeure primer,
i la dama té el cor ben lleuger
quan ama aquell que no estima.

VI
Giraut, mai no em vaig considerar massa ric
per conquerir bona dama;
però en retenir el seu amor
poso tota la força i el valor.
Si els rics s'ha convertit en enganyadors
i no estimen tant avui com abans,
no heu de creure el que de mi diuen ela maldients,
que jo estimo les bones lleialment!

VII
Senyor, del meu Solaz de Quer
molt voldria i també d'en Topiner
que estimessin les dames obertament.

VIII
Giraut, molt bé, de l'amor lleuger!
Però a mi no em considereu semblant,
que jo he guanyat cent per un.

II
Tot n'o am mais car ma dona i sai;
qu'el'es mos jois et el'es tot cant ai,
e res no.m am mas leys cui amar suel
ni de mos jorns autra non amarai;
e sai e cre que leis aman morai,
pus a leis platz qu'enaixi m'o acuill,

III
Cant e leis plaitz que.m fay tort ni orguil,
sitot m'o vey, conoixer non o vul.
Mas ben conosc tot cant me fai de be:
lo be.l graesc e.l mal, sitot m'en duil.
C'om peitz me fai, can m'esgaran sey oil,
ai tant de yoy que del mal no.m sove.

IV
Non es nuils joys lo desir que me'n ve,
que si.m destreinh, non ay poder de me,
mas sol d'aitan can tot soletz m'estau
e pes de leis ab lo cor que la ve:
aquel douz pes me sojorn'e .m reve
et ai n'aut pessan mant bon jornau.

V
Domna, vos etz manenta de bon lau
e, ses mentir, la gencer c'om mentau:
per qu'eu sofer totz mos mals e deport
que trac per vos soletz e mon cabau,
e n'ai dolor, mas vos estatz suau:
d'aizo m'es vis que faitz alques de tort.

VI
Us lauzengiers me vol far paitz de mort;
mas no m'en clam, que mout n'ai bon conort
e no.y ay dan, et il fai que vilans.
Ja no s'en lais, que pesari.m fort:
que esters son grat auray joy e deport
merces midons, a cui baissei les mans.

II
L'estimo encara més perquè la meva dama hi és;
que ella és el meu goig i ella és tot el que tinc,
i res no estimo sinó ella a la qual sempre he estimat
i en els meus dies cap altra no estimaré;
i sé i crec que moriré estimant-la,
perquè si a ella li plau que així m'h'ho concedeixi.

III
Quan a ella li plau fer-me tort i mostrar-se orgullosa,
encara que ho veig, no ho vull reconèixer.
Mes be reconec tot quan em fa de bé:
el bé li agaraeixo i el mal, encara que me'n dolc.
Com pitjor em tracta, quan m'esguarden els seus ulls,
tinc tant de goig que no me'n recordo.

IV
No és cap joia el desig que em domina,
que així se m'apodera, que no tinc poder sobre mi,
sinó només quan tot solet m'estic
i penso amb ella amb el cor que la veu:
aquest dolç pensament em descansa i em refà
i pensant en ella he tingut molts bons dies.

V
Senyora, vos sou famosa de bon nom
i, sense mentir, la més gentil que hom pot esmentar;
per la qual cosa jo suporto tots els meus mals i esforços
que trec per vós solet en mi mateix,
i tinc dolor, però vós esteu tranquil·la:
en això em sembla que sou una mica injusta.

VI
Un maldient em vol pitjor que mort;
però no me'n queixo, que en tinc un bon consol
i no en tinc dany, i ella actua com un vilà.
No se'n cansi que em pesaria molt:
que malgrat ell tindré goig i plaer
gràcies a midons, a qui vaig besar les mans.

II
E no.us cuidetz q'ieu m'oblit lo cordon
qe·m det l'autrier de sa gonella groga,
per qe.l maritz et eu·ns mesclem de gerra,
don eu n'ai faitz mains bos envazimens
e mains assautz, don Mos Sogr'es dolens,
e·m cuidet dar l'ostal de Na Ramberga:
mieus fo·l gazains la nuoit, qui.s vol s'i perga.

III
E prec Ihesu q'ira ni mal no.m don,
ni gauch ni ben a·N Cogot de Savoga,
tro qe·ns vejam plan en comb'o o en serra
rengat amdui ab totas nostras gens;
e parr'adoncs cals es lo plus valens
ni cals ferra mieills de sa Schirimberga,
que non es jorns per s'amor non la terga.

IV
Gen li pausiei los corns el capironm
que tota ren pot hom dir mentre·is joga;
et al partir ac tal corneill'esquerra
que tornarai sans e sals e gauzens
a la meillor e que es plus valens;
e per m'amor prec li que non s'esperga,
qu'eu vauc vezer lo rei navar part Lerga.

V
A Mon Sogre trametrai ma chansson,
que par judieu q'iesca de sinagoga;
e porta la·m, qui no·t clau o no·t serra,
tu, Montanier, e non estias lens,
qe riran en cavalliers e sirvens:
tal mil diran que Ihesus lo somerga;
c'usqex dira q'ieu meillur et enderga.

VI
A vos m'autrei, bona dompna de Berga:
vos etz fins aurs, e vostres maritz merga.

II
I no us imagineu que jo m'oblido del cordó
que em donà l'altre dia de la seva gonella groga,
pel qual el marit i jo ens barrejarem en guerra,
en què jo he fet molt bones escomeses
i molts assalts, pels quals mon Sogre està dolgut,
i s'imagina donar-me l'hostal de Na Ramberga:
meu fou el guany durant la nit, qui vulgui hi perdi.

III
I demano a Jesús que ira i mal no em doni,
ni goig ni bé a En Cogot de Savoga,
fins que ens veurem clarament en coma o en serra
arrenglerats ambdós amb totes nostres gents;
i es palesarà aleshores qui és el més valent
i qui copejarà millor amb sa xirimberga,
perquè no hi ha dia que pel seu amor no l'eixugui.

IV
Gentilment li vaig posar les banyes al caperó,
que tothom pot dir-ho mentre es juga;
i en separar-nos tingué tal cornella esquerra
que tornaré sa i estalvi i joiós
a la millor i que es més valuosa:
i pel meu amor li prego que no es desficiï,
que jo vaig a veure el rei navarrès enllà de Lerga.

V
Al Meu Sogre trametré ma cançó,
que sembla jueu que isca de sinagoga;
i porta-me-la, si ningú no et tanca o et barra el pas,
tu, Montaner. I no siguis lent,
perquè en riuran el cavaller i el servent:
mil d'ells diran que Jesús el submergí;
i cadascú dirà que jo millor m'eleví.

VI
A vós m'atorgo, bona dama de Berga:
vós sou or fi, i vostre marit merga.

I
Lo dous cossire
que.m don'Amors soven,
dona, .m fai dire
de vos maynh ver plazen.
Pessan remire
vostre cors car e gen,
cuy ieu dezire
mais que no fas parven.
E sitot me desley
per vos, ges no.us abney,
qu'ades vas vos sopley
ab fina benevolensa.
Dompn'en cuy beutatz gensa,
maytans vetz oblit mey,
qu'ieu lau vos e mercey.

II
Tots temps m'azire
l'amors que.us mi defen
s'ieu ja.l cor vire
ves autr'entendemen.
Tout m'avetz rire
e donat pessamen:
pus greu martire
nulhs hom de mi no sen;
quar vos qu'ieu plus envey
d'autra qu'el mon stey
desautorc e mescrey
e dezam en parvensa:
tot quan fas per temensa
devetz em bona fey
penre, neus quan no.us vey.

III
En sovinensa
tenc la car'e.l dous ris,
vostra velensa
e.l belh cors blanc e lis;
s'ieu per crezensa
estes vas Dieu tan fis,
vius ses falhensa
intrer'em paradis;
qu'ayssi.m suy, ses totz cutz,
de cor as vos rendutz
qu'autra joy no m'adutz;
q'una non porta benda
qu'ieu.n prezes per esmenda
jazer ni fos sos drutz,
per las vostras salutz.

IV
Tot jorn m'agensa
I desirs, tan m'abelhis
la captenensa
de vos cuy suy aclis.
Be.m par que.m vensa
vostr'amors, qu'ans qu'ie.us vis
fo m'entendensa
que.us ames e. us servis;
qu'ayssi suy remazuts
sols, snes totz ajutz
ab vos, e n'ai perdutz
mayns dos: qui.s vuelha.ls prenda!
Qu'a mi platz mais qu'atenda,
ses totz covens saubutz,
vos don m'es jois vengutz.

V
Ans que s'ensenda
sobre.l cor la dolors,
merces dissenda
en vos, don', et Amors:
jois vos mi renda
e.m luenh sospirs e plors,
no.us mi defenda
paratges ni ricors;
qu'oblidatz m'es tot bes
s'ab vos no.m val merces.
Ai, bella doussa res,
molt fora gran franqueza
s'al prim que.us ayc enqueza
m'amessetz, o non ges,
qu'eras no sai cum s'es.

VI
Non truep contenda
contra vostras valors;
merces vo.n prenda
tals qu'a vos si'honors.
Ja no m'entenda
Dieus mest sos preycadors
s'ieu vuelh la renda
dels quatre reys majors
per qu'ab vos no.m valgues
merces e bona fes;
quar partir no.m puesc ges
de vos, en cuy s'es meza
n'amors, e si fos preza
em baizan, ni us plagues,
ja no volgra.m solses.

VII
Anc res qu'a vos plagues,
franca dompn'e corteza,
no m'estet tan defeza
qu'ieu ans non la fezes
que d'als me sovengues.

VIII
En Raimon, la belheza
e.l bes qu'en midons es
m'a gen lassat e pres.

II
Que sempre em detesti
l'amor que us prohibeix a mi
si alguna vegada el cor desvio
vers un altre afecte.
M'heu pres el somriure
i donat pesar:
més greu martiri
cap home no sent;
perquè que jo més anhelo
que a cap altra que al món sigui
refuso i ignoro
i maltracto en aparença;
tot quan faig per temença
heu en bona fe
de prendre, fins i tot quan no us veig.

III
En record
tinc la cara i el dolç somriure,
el vostre valor
i el bell cos blanc i llis;
si en la meva creença
fos tan fidel a Déu,
viu sense dubte
entraria en el paradís;
que així estic
de tot cor a vós rendit
que altra no em dóna goig;
que a cap altra de les més senyorials
jo no li demanaria
jeure ni seria el seu amant
a canvi d'una salutació vostra.

IV
Tot el dia sento
el desig, tan m'agrada
el capteniment
de vós a qui estic sotmès.
Bé em sembla que em venci
el vostre amor, que abans que us veiés
era el meu pensament
que amar-vos i servir-vos;
així he restat
sol, sense cap ajuda
amb vós, i he perdut
molts favors: qui vulgui que els prengui!
Que a mi em plau més esperar-vos,
sense cap acord conegut,
ja que de vós m'ha vingut el goig.

V
Abans que s'encengui
sobre el cor el dolor,
mercès davallin
en vós, senyora, i Amor:
que el goig a vós em lliuri
i m'allunyi sospirs e plors,
no us separin de mi
noblesa ni riquesa;
que se m'oblida tot bé
si amb vós no trobo acolliment.
Ah, bella i dolça criatura,
seria una gran bondat
si la primera vegada que us vaig sol·licitar
m'haguéssiu estimat molt o gens,
perquè ara no sé on sóc.

VI
No trobo armes
contra vostres poders;
pietat vos prengui
de tal manera que us sigui honorable.
Que no m'escolti
Déu entre els que preguen
si jo vull la renda
dels quatre reis majors
a canvi que amb vós no em valguin
ni la pietat ni la bona fe;
ja que no em puc allunyar de cap manera
de vós, en qui s'ha posat
el meu amor, i si fos acceptat
besant, i us plagués,
mai no em voldria lliure.

VII
Mai res que a vós us plagués,
franca i cortesa senyora,
no em serà tan prohibit
que no m'afanyi a fer-ho
sense pensar en cap altra cosa.

VIII
Raimon, la bellesa
i el bé que hi ha en la meva dama
m'han gentilment lligat i pres.

II
En lui es era coneissens
lo reproviers qe.l savi di:
c'om non conois tant ben en si
cum en atrui los faillimens;
q'el sol haver s'esperanssa
en joi et en alegranssa,
mas aras n'es malamens cambjatz,
qe mes a tal usatge
don no.is pot ges esdir de vilanatge.

III
Car per sos bels captenemens
e per son bel trobar parti
sa cortesa moiller de si:
ben par qe.l consseilles sirvens.
Issutz es de l'esperanssa
d'esser drutz, a ma semblanssa,
car si.l plagues mais dompneis ni solatz,
non feira tal outratge
don tuich cortes volguesson son dampnatge.

IV
Car maritz a cui platz jovens
deu sofrir, per so c'atressi
sofrant lui siei autre vezi;
mas aissi l'es camjatz sos sens.
E car fetz tant malestanssa,
poing c'ab lieis aj'acordanssa.
E si'la.l vol ni sos cobrars li platz,
fassa.il tant d'avantatge
qu'ill sofr'un drut qui trob'a son coratge.

V
E pois er sos albercs gauzens
qand ab lieis aura faita fi,
ab que ja mais non la chasti
de trobar ni de motz plazens;
ni de lieis no.is don doptanssa
ni non s'o teign'a grevanssa
si sos albercs es soven cortejatz;
c'assi er d'agradatge
a nos cortes et als gelos salvatge.

VI
Na Caudairenga, dompna, ben sapchatz
qu'iratz sui del viatge
que avetz pres en vostre bon coratge.

II
En ell és ara evident
el proverbi que el savi diu:
que un no coneix tan bé en si
com en altres els defectes;
perquè ell solia tenir esperança
en goig i en alegria,
però ara per mal s'ha canviat,
que ha introduït tal costum
que no li permet justificar-se la vilania.

III
Perquè per ses bones qualitats
i per son bell trobar apartà
sa cortès muller de si:
bé sembla que l'aconsellés un servent.
S'ha allunyat de l'esperança
de ser amant, en la meva opinió,
perquè si li plagués més galanteria i solaç
no faria tal ultratge
a causa del qual tots els cortesos voldrien son mal.

IV
Perquè el marit al qual plau la joventut
ha se suportar, perquè de la mateixa manera
el suportin els altres veïns,
però així li ha canviat el seu seny.
I doncs va fer tal malvestat,
intenti amb ella arribar a un acord.
I si ella vol i li plau recuperar-la,
li ha de concedir l'avantatge
de suportar un amant que trobi al seu gust .

V
I després la seva casa serà feliç
ja que amb ella haurà fet les paus,
amb la condició que mai no li faci retrets
per trobar ni pels mots plaents;
ni ella tingui dubtes
ni li tingui com un greuge
si casa seva és sovint festejada;
perquè així ens agradarà
a nosaltres, els cortesos i desagradarà els gelosos.

VI
Na Caudairenga, senyora, bé sabeu
que estic irritat del camí
que heu emprés en el vostre bon cor.

II
N'Uget, auzit ai rentraire
q'uns temps er, ço m'es vejaire,
que l'aursfres e.il gris e.il vaire
n'iran ab li fum tot un;
per q'ieu non ai mon estrun
en aver, don sui burlaire;
chascus degra aissi faire.

III
Reculaire, fols seria
totz homs que d'aiso.s creiria.
Vos cuidatz que be.us estia
quand al joc vos despoillatz;
e qan fai freich tremolatz,
e cridatz: "Qu.m prestaria
son mantel, q'ieu lo.il rendria!"

IV
N'Uget, ben sai, s'ieu moria,
c'atretan en portaria
co.l plus rics reis q.el mon sia;
per q'ieu sec mas volontatz
e jogui ab los tres datz
e prend ab los conz paria
et ab bon vi on q'ieu sia.

V
Reculaire, qi.us donava
cinc solz, e pois en gitava
autres cinc porr en la grava,
detz solz auria perdutz
mentre c'aissi viuretz nutz
no.us cuidetz, si be.us estava,
vos preses si.us encontrava.

VI
N'Huguet, ben paraulla brava
m'avetz, cum si re.us costava
mos jocs; e s'ieu amassava
tal aver don fos perdutz
l'esperit ni decebutz
dirion que mal estava
.l bon homen de Calatrava.

VII
Reculaire, eu sui drutz
de tal, si dire l'ausava,
q'es la genser c'om mentava.

VIII
N'Huguet, et au vauc si nutz
que, laire si m'encontrava,
no.m tolria si no.m dava.

II
N'Huguet, he sentit dir
que ve un temps, sembla evident,
que el fil d'or, el gris i el beige
seran amb el fum tot un;
com que jo no tinc diner,
per això me'n burlo;
tothom hauria així fer.

III
Reculaire, foll seria
tothom que això cregués.
Vós cuideu el que bé us estigui
quant al dormir us despulleu;
i quan faci fred tremoleu,
i crideu: "Qui em prestaria
el seu mantell, que jo li tornaria!"

IV
N'Huget, bé sé, si em moria,
que de la mateixa manera aniria
que el més ric que al món sia;
perquè jo no segueixo sinó la meva voluntat
i he jugat amb els tres daus
i prenc amb els conys companyia
i amb el bon vi on vulgui que sigui.

V
Reculaire, qui us donava
cinc sous, i després en llançava
altres cinc damunt la grava,
deu sous hauria perdut
mentre que així viureu nu
no us preocupeu, si així ho voleu,
que us ajudés si us trobava.

VI
N'Huguet, ben dura paraula
em dieu com si alguna cosa us importés
el meu joc; i si jo reunís
tants diners que fos perdut
l'esperit i decebut
dirien que estava malament
el bon home de Calatrava.

VII
Reculaire, sóc amant
de tal (dama), si goses dir-ho,
que és la més gentil que hom pot esmentar.

VIII
N'Huguet, i jo vaig tan nu
que, si em trobava un lladre,
no em prendria sinó em donava.

II
Pecar faretz, doncs, si.m voletz auzir,
pus als no.m platz ne [no.]m pot abellir;
qu'eu fora rics si.m dexasatz sofrir
qu'eu vos pregas ans c'altre.m fazes gay.

III
Be.m poriatz storçre de morir
sol qu'eu plagues mos fis prechs retenir,
e far senblan com en pogues jauzir,
e si.us volgues que altra.n volgues may.

II
Pecat fareu, doncs, si em voleu escoltar
ja que res més no em plau ni em pot abellir;
que jo fóra afortunat si em deixéssiu aconseguir
que jo us fes la cort abans que una altra em fes feliç.

III
Bé em podríeu salvar de morir
sols que us plagués els meus lleials precs acceptar,
i mostrar com n'heu pogut gaudir
i si us agradessin que a una altra no agradessin mai

II
A per pauc no·m desesper
o no·m ren monge Jau,
o no·m met dins una frau
on hom no·m pogues vezer.
Quar trahitz soi en crezensa
de cella qu'ieu plus dezir,
que·m fa suspiran languir
quar ni franh ma convinensa.

III
Ja mai non cug joi haver
ni un jorn estar suau,
pos midons m'a solatz brau
ni me torn'en non caler.
No sai on m'aia guirensa:
com plus ieu pes e cossir
que·il pogues en grat servir,
adoncs creis sa malvolensa.

IV
A gran tort me fai doler,
qu'ieu sia pendut en trau
si ja segui autr'esclau
pos m'ac pres en son poder
ni fis endreig lieis faillensa;
mas sol aitan, so malbir,
quar la tem e n'aus ben dir
e quar li port benvolensa.

V
Per re no·m posc estener
qu'ieu no l'am et non la lau,
quar la gensor qu'on mentau
es, e non ment e dic ver;
ab que prezes penendensa
dels turmens que·m fai sufrir;
e si's denhes convertir
er complida sa valensa.

VI
Ieu soi aissel que no tensa
ab sidons, ni no m'azir,
ni·m sai de res enardir
mas de so qu'a leis agensa.

VII
E soi sel que fai semensa,
e sai celar e cobrir
miels qu'autre drutz, e grazir
qui·m fa secors ni valensa.

II
Per poc no em desespero
i em faig monjo de Jau,
o em fico dins una afrau
on ningú no em pugui veure.
Perquè he estat traït en la confiança
d'aquella que més desitjo,
que em fa sospirant llanguir
perquè trenca el meu pacte.

III
Ja mai penso goig tenir
ni un dia estar tranquil,
ja que la meva dama em dóna tracte dur
i em menysprea.
No sé on trobar guariment:
com més penso i reflexiono
com poder servir-la al se gust,
aleshores creix sa malevolència.

IV
Amb gran injustícia em fa mal,
que jo sigui penjat d'una biga
si jo he seguit altra petjada
des de que m'ha pres en el seu poder
i no he comès falta contra ella
només això, això veig,
perquè la temo i goso parlar-ne bé
i perquè li tinc benevolència.

V
Per res no em puc estar
d'estima-la i lloar-la,
perquè la més gentil que es pugui dir
es, i no menteixo i dic veritat;
amb que prengués penediment
dels turments que em fa sofrir;
i es dignés penedir-se
seria perfecte son valor.

VI
Jo sóc aquell que no discuteix
amb la seva dama, i no m'irrito,
i solament sé atrevir-me
a allò que a ella li agrada.

VII
I sóc aquell que va sembrant,
i sé amagar i cobrir
millor que cap altre amant, i agrair
qui em dóna ajut i valença.

II
Anc pos vi vostra faissos
non aic poder qe partis
mon cor ni mos pens de vos
per engun'autr q'eu vis.
Doncs, dompna, per merce us sia
qe·us plassa, qar mon enten
hai en vos tan fermamen
qe partir no m'en poria.

III
Anz vos voil mais en perdos
amar q'autra dos jauzis,
pos Amors me diz qe vos
conqerra, pos m'a conquis,
e·m diz qez ha seignoria
qe m'en pot dar jauzimen,
pero cella e suffren
vos amarai tota via.

IV
E si eu·s ausav'a rescos
dir com vos sui del tot fis,
assatz auria de vos,
dompna; mas aisso m'es vis,
qe s'ieu ren vos en disia
qe·l vostre cors car e gen
m'en fos loignatz, per q'aten
qe merces tot vos lo dia.

II
D'ençà que vaig veure les vostres faccions
no vaig tenir poder que allunyés
mon cor i mos pensaments de vós
per cap altra que jo vegés.
Així, senyora, feu la mercè
que us plagui, perquè el meu enteniment
tinc amb vós tan firmament
que allunyar-me'n no podria.

III
Ans us vull sense compensació
estimar que a una altra de la qual gaudís,
perquè Amor em diu que us
conquerirà, ja que m'ha conquerit,
i em diu que te el domini
que em pot donar goig,
però callant i sofrint
us estimaré tota la vida.

IV
I si jo gosés d'amagat
dir com us sóc del tot fidel,
prou obtindria de vós,
senyora; però em sembla
que si jo alguna cosa us digués
el vostre cos estimat i gentl
se m'allunyaria, pel que espero
que la pietat tot us ho digui.

II
En Guilem Raimon d'aisiu
m'es que, s'ieu chauzisc ades
de fin'amors lo meils, c'apres
ne dei esser ten pensiu
que.m te ses joi e ses ira.
E dic que.ill dona s'aten
plus vas sel qui fai prezen
d'aquo don l'autre sospira.

III
Pauzet, son fort cor autiu
blan domna mais per un tres
quan pren gaire ni pauc ni ges;
c'a dreg ten hom per esquiu
penre, qui ben s'o albira.
Donx, quar fai mais d'onramen
a sel qu'il serf qu'al prenden,
ben par c'amors lai la tira.

IV
Sill qu'es vengud'al fort briu
c'ab si.n vol tener dos pres
volgr'ieu mais que donan m'onres
que prenden. Mas be vos pliu,
Guilem Ramon, m'esbaira
de joi si sill c'ab mort len
m'ausi, e sobreplazen,
prezes so de que.ill servira.

V
Pouzet, be.us vei esforsiu
de pauc dir, pero qui.us des,
trop foras del prendr'enpres.
Mas sel c'a lei d'antan viu
fora grazitz e grazira
pro mais donan que prenden,
c'atenden, meten, sirven
del joi plus jauzen jauzira.

VI
Meils par que amors abriu
leis que pueja que prezes
lo cor de son amic e.l bres
de gen servir az u niu,
Guilem Raimon: e chauzira
uns secx vos qui anatz queren,
quar sel c'a dona repren
penre ben par qu.n dezira.

VII
Si la de Palau, que.s mira
en pretz, en joi et en joven,
Pouzet, si.ll plagues, plus gen
d'est partimen nos partira.

VIII
En jutz om meils non chauzira,
qu'il plus gen e.l meils repren
qui razona faillimen
c'autra non ho acuillira.

II
Guillem Ramon, estic
d'acord, que si escullo de seguida
de l'amor fidel el millor, després
he d'estar tan pensatiu
que resto sense goig i sense ira.
I dic que la dama tendeix
més vers aquell qui fa present
d'allò pel qual l'altre sospira.

III
Pouzet, son fort cor altiu
suavitza la dama tres cops més
quan rep alguna cosa una mica o poc;
perquè amb justícia té l'home per desagradable
rebre, per a qui bé ho consideri.
Doncs, perquè [la dama] fa més honao
a aquell qui la serveix que al que la rep,
bé sembla que l'amor l'arrossegui vers aquell.

IV
Aquella que ha aconseguit l'orgull sever
que amb si vol tenir el do prop
voldria que més que donat m'honorés
més que rebent. Però us ben prometo
Guillem Ramon, que em deliria
de goig si aquella que amb mort lenta
i plaent em mata
valorés quelcom amb què jo la servís.

V
Pouzet, bé us esforceu
a dir poc, però si algú us donés,
us hauríeu preocupat molt a rebre.
Però aquell qui viu a la manera antiga
fóra agraït i agrairia
molt més donant que rebent,
perquè esperant, gastant i servint
del goig més joiós gaudiria.

VI
Sembla millor que l'amor esperoni
aquella que s'enalteix per prendre
el cor del seu amic i el caci
amb bon servir en un niu,
Guillem Ramon; triaria
un cec a qui vós aneu buscant,
perquè aquell que una dama reprèn,
bé sembla que desitja rebre d'ella.

VII
Si a la de Palau, que es mira
en mèrit, en goig i en joventut,
Pouzet, si a ella plagués, més gentilment
d'aquest partiment ens separaria.

VIII
En justícia, ningú no escolliria millor,
perquè ella més gentilment i millor reprén
a qui defensa l'error,
ja que una altra no l'acolliria.

I
Peire Salvagg', en greu pesar
me fan estar
dins ma maizo
las flors que say volon passar,
senes guardar
dreg ni razo,
donc presc asselhs de Carcasses
e d'Ajanes
et als guascos prec que lor pes
si flor mi fan mermar de ma tenensa;
mas tals cuja sai gazanhar perdo
que.l perdos l'er de gran perdecio.

II
E mos neps, que sol flors portar,
vol cambiar,
don no.m sap bo,
son senhal, et autem contar
que.s fai nomnar
rey d'Arago;
mas, cuy que plass'o cuy que pes,
los mieus jaques
si mesclaran ab sos tornes,
e plass'a Deu que.l plus dreyturiers vensa,
qu'ieu ja nulh temps per bocelh de breto
no layssarai lo senhal del basto.

III
Si midons, qu'es ab cor cortes,
ples de totz bes,
Salvagge, valer mi volgues
e del sieu cors me fes qaulque valensa,
per enemi no.m caldra garnizo,
ab sol qu'ieu vis la soa plazen faisso.

I
Pere Salvatge, en greu pesar
em fan estar
dins ma casa
les flors que fins aquí volen passar,
sense considerar
dret ni raó,
de manera que demano aquells de Carcassés
i d'Agenés
i als gascons prego que els pesi
si les flors em fan minvar els meus territoris;
mes hi ha qui s'imagina guanyar perdó
però el perdó li serà de gran perdició.

II
I mon nebot, que acostuma a portar flors,
vol canviar,
cosa que no m'agrada,
la seva senyera, i van sentir contar
que es fa anomenar
rei d'Aragó;
però, a favor o en contra de qui sigui,
els meus jaquesos
es mesclaran amb sos tornesos,
i plagui a Deú que el qui tingui més drets venci,
que jo mai per bocell de bretó
no deixaré la senyera del pal.

III
Si la meva dama, que té el cor cortès,
ple de tots els béns,
Salvatge, volgués ajudar-me
i del seu cos em fes algun favor,
per l'enemic no em caldria armadura,
solament que veiés el seu rostre plaent.

I
Seher, reys qu'enamoratz par
no deu estar
ab cor felo
contra flors, ans deu arbirar
cum puesca far
ab bon resso
culhir las flors en aissel mes
on l'estiu es
e las flors naysson plus espes,
e.lhs culhidors sian d'aital valensa
qu'en pueg ni en pla, en serra ni.n bysso
no lasson flor de sai Monbaulo.

I
Senyor, rei que enamorat sembla
no ha d'estar
amb cor irritat
contra les flors, sinó que ha de calcular
com podria fer
per amb bona fama
collir les flors en aquest mes
de l'estiu
en que les flors naixen més espesses,
i els collidors siguin de tal valor
que en puig i en pla, en serra i en bosc
no deixin flor d'aquí fins a Montboló.

I
No'l prenatz lo fals jurat,
que pes es mal ensenyat,
Jana delgada!

II
No'l prenatz lo fals marit,
que pes es ez adormit,
Yana delgada!

III
Que pec es mal ensenyat,
no sia per vos amat,
Jana delgada!

IV
Que pec es ez adormit,
no jaga amb vos el llit,
Jana delgada!

V
No sia per vos amat,
mes val cel c'avetz privat,
Jana delgada!

VI
No jaga ab vos el lit;
mes vos y valra l'amich,
Jana delgada!

No el prengueu el fals marit,
Joana delicada!

I
No el prengueu el fals jurat,
que és ruc mal educat,
Joana delicada!

II
No el prengueu el mal marit,
que és ruc que és ensopit,
Joana delicada!

III
Que és ruc mal educat,
no sigui per vós amat,
Joana delicada!

IV
Que és ruc, és adormit,
no jegui amb vós al llit,
Joana delicada!

V
No sigui per vós amat,
més val aquell que teniu d'amagat,
Joana delicada!

VI
No jegui amb vós al llit,
més us hi valdrà l'amic,
Joana delicada!

II
Gen m'esgardey lor bestiar,
e vi·l a un sirven menar
qui als dos emblat l'avia,
e commencey l'aut a cridar:
-laxatz lo, non podetz anar!-
E·l sirven fetz n'a ma guia;
e cant eu vi que·l fazia
pris lo, qu'esters no·m plazia
que m'anes ab luy barayllar.
E aney l'en un ort tancar;
puys torney lay on partia.

III
Can fuy tornatz pres del jardi
la pastora cridar auzi:
-Ay, lassa!, mal'anc fuy nada;
tots gauigs torn'en dol a la fi.
Tan can mos amics fo ab mi
no·m cugey mays fos irada;
ay! douçors leu m'es passada,
ez en gran dolor tornada!
Digatz, seyner En Cerveri,
si vis bestiar el cami,
qu'eu lo·m tem de cavalgada.

IV
-Si.l bestiar c'avetz perdut,
Na Toze, .us avi'eu rendut,
cal gazardon cobraria?
-Seyner, de vos faria drut,
e aurietz lo.m car venut;
mas cutxos perden cambia.
Ensems tenguem nostra via
lay o·l bestiars paixia;
e, can l'ac per seu conegut:
-Seyner, -fetz il,- Deu vos ajut!
Anatz, que re no·n faria.

V
-Na Toza, no·us estara gen
si.m trencatz vostre covinen».
-Seyner, cauz'es costumada;
no·us meraveylletz s'eu vos men,
c'ab mi·us n'an mentit mays de cen,
e son vos gen escapada.
Pendre deu hom sa soldada
sempre que l'es autreyada;
car qui temps a, e temps aten,
pert son temps trop neciamen,
e femna.s leu cambiada.

VI
-Na Toza, joys no m'agrada
ne jazers de femna irada.
S'agues joy, e vos marrimen,
-No fora cauza d'avinen,
-Mas era·m deu esser dada.

VII
Seyner, caus'es desguiada
per forç'ab cutx'autreyada.
No·s deu far, per qu'eu m'en repen;
-pero vuyll n'auzir jutyamen
de l'Enfan, on pretz s'agrada.

VIII
A la Vezcomtesa plazen,
Na Toza, de Cardona.us ren,
c'amor no te pro, forçada.

II
Vaig contemplar bé el seu ramat,
i vaig veure que un servent se l'enduia
el qual als dos l'havia robat;
i vaig començar alt a cridar:
-deixeu-lo, no podeu marxar!-,
i el servent féu al meu gust;
i quan vaig veure que ho feia
vaig prendre'l (el ramat), que no em plaïa
anar-me'n amb ell a barallar;
I vaig anar a un hort a tancar-lo,
després vaig tornar allà d'on venia.

III
Quan vaig tornar prop del jardí,
la pastora cridar vaig sentir:
-Ai dissortada!, mal any vaig néixer!
tot goig esdevé dolor a la llarga:
Mentre el meu amic estava amb mi,
no pensava que mai pogués estar tan amoïnada
ai! dolçor: ràpid m'ha passat,
i s'ha tornat gran dolor!
Digueu-me, senyor En Cerverí,
si heu vist bestiar al camí,
que jo me'l temo en desbandada.

IV
-Si el bestiar que heu perdut,
mossa, jo us l'hagués tornat,
quina recompensa rebria?
-Senyor, de vós faria amant,
i me l'hauríeu venut car:
però en mal moment es canvia perdent.-
Junts fem el nostre camí
allà on el bestiar pasturava;
i, quan per seu el va reconèixer:
-Senyor -va dir ella,- Déu us ajudi,
aneu, que res no en faré.

V
-Mossa, no seria correcte
si em trencàveu la vostra promesa.
-Senyor, és causa corrent:
no us meravelleu si jo us menteixo,
perquè amb mi us n'han mentit més de cent;
i sóc de vós gentilment escapada:
hom ha de prendre el seu sou
immediatament que li és donat;
perquè qui té l'oportunitat i deixa passar el temps,
perd son temps molt nèciament;
i la dona aviat canvia.

VI
-Mossa, gaudir no m'agrada
ni jeure amb dona irritada.
Si tingués goig, i vós penediment...!
-No seria causa digna.
-Però ara em deu ser donada!

VII
Senyor, la cosa aconseguida
per força és cosa desagradable,
no s'ha de fer, perquè jo me'n penedeixo
-Però vull- sentir jurament
de l'Infant, de qui m'agrada el mèrit.

VIII
A la Vescomtessa amable,
mossa, de Cardona em remeto,
perquè l'amor no és profitós si és forçat.

II
Que·l cami ay errat que far devia:
tan m'es la nuytz fer'e salvatg'e dura,
e·l temps tan braus que ez on mays va mays, piyura;
per que, no say on m'an ne on m'estia:
qu'enan non pusc anar ne romanir,
ne pusc lo temps laxar ne.l pusc sofrir,
per que, m'albir que m'an trop tardan l'alba.

III
est segles fals es la nuit qui·m laguia:
cami d'infern, temps braus, ple de rancura,
e vals de plors: ço ditz Sant'Escriptura.
E l'enfans paucs can nays o signifia,
c'ab ab dolors yug'e·y esta, ez exir
no·n pot ses plor. Ver Deu, faitz m'esclarzir
per dryt seguir lo cami denan l'alba.

IV
Eu no soy ges cel qui va a s'amia
de nuyt, car cil cuy m'autrey m'assegura,
pessan a leys; e d'altre no n'ay cura,
e lays la nuyt, e voil prendre·l clar dia:
car il no tem lauzenjar ne mal dir,
enans li pusc ab jorn denan venir:
per qu·eu asir la nit, desiran l'alba.

V
Altr'amador say c'a ir'e feunia
can ab sidons es, e descre e jura
can les jorns ve e la nuytz tan pauc dura,
e jamais jorn ne alba ne volria;
ez u, car tan dura la nuytz, cossir,
c'ab nuit no pusc de leys cuy soy, jausir,
ne·l lum chausir que·ns fa clar e gran l'alba.

VI
Gaugs es e lutz, stella que·l mon guia,
e anc no fo domna d'aytal natura,
c'on mays sofer de preyadors, melura;
e sos Espos far ço que no faria
nuylls altr'espos, car platz-li, can servir
ve s'espoza, amar e obezir:
qu'es ses falir que·ns va·l jorn mostran alba.

VII
D'est'alba deu totz hom aver desir,
c'om ses l'alba no pot al jorn venir
ne·l Sol chausir, ne deu azirar l'alba.

VIII
Le nobles reys de Mayllorca sab dir
e far tot be, e·l segle·l deu servir
e obezir, seven e honran l'alba.

II
Perquè el camí que havia de fer he errat:
tan fera i salvatge i dura m'és la nit,
i el temps tan dolent que com més va més empitjora;
per la qual cosa no sé on vaig i on m'estic:
que endavant no puc anar ni quedar-me,
ni puc el temps oblidar ni sofrir-lo,
pel que m'imagino que massa vaig retardant l'alba.

III
Aquest segle fals és la nit que m'entreté:
camí d'infern, temps inhòspit, ple de rancúnia,
i vall de plors: això diu la Sagrada Escriptura.
I l'infant petit quan naix ho indica,
que amb dolors juga i crida, i sortir
no pot sense plors. Déu veritable, fes-me llum
per dret seguir el camí que dóna a l'alba.

IV
Jo no sóc aquell qui va a la seva amiga
de nit, car aquella a qui em lliuro m'aferma
pensant en ella; i cap altra cosa no em preocupa
i deixo la nit, i vull arribar al dia clar:
perquè ella no tem la calúmnia ni la maledicència,
sinó que li puc durant el dia davant anar:
perquè jo odio la nit, tot desitjant l'alba.

V
Sé d'un altre amant que s'irrita i s'altera
quan amb la seva dama es troba, i i blasfema i jura
quan arriba el dia i la nit tan poc dura,
i mai no voldria el dia ni l'alba;
i jo, que penso que la nit és tan llarga,
perquè de nit no puc fruir d'aquella de qui sóc,
ni sortir la llum que fa clara i gran l'alba.

VI
Goig és i llum, estrella que el món guia,
i mai no existí dama de tal natura,
que quan més pregadors sofreix, més s'enalteix;
i el seu Espòs fa allò que no faria
cap altre espòs, ja que li plau que se serveixi
la seva esposa, (i sigui) amada i obeïda:
perquè és sense falta que l'alba ens mostra el dia.

VII
D'aquesta alba ha de tenir desig tothom,
ja que sense l'alba no pot arribar el dia
ni el sol sortir, no s'ha d'odiar l'alba.

VIII
El noble rei de Mallorca sap dir
i fer tot bé, i el món l'ha de servir
i obeir, tot servint i honrant l'alba.

I
Si cel que ditz entre saig e jutglar
no sab ne ve ne coneix partimen,
dic que be sap que qui no ver, men,
que gran vertutz volc Deus per juglars far;
e juglar van / siguen los bos tot dia,
e saig cercan / los avols tota via.

II
Sans Genis ac offici de juglar
ez amet Deus e servic leyalmen,
e Deus det li lo compayno viven
q'en paradis devi'ab luy estar;
e juglar, can / c'obs li fos, li daria,
e saigs ab gran / gaug lo pe li tolria.

III
La candela d'Arraz fo de juglar,
per qui Deus fay miracles a presen;
e juglars vol que tuit sion valen,
e saig a gaug de tolr'e de raubar;
juglars, celan, / a mort lo deffendria,
e saigs, lian / pel col, lo penjaria.

IV
Tebes sabem qu'estorcet per jutglar
can volc aucir Alexandris la gen;
mantas patz fan juglar bels ditz dizen,
per que no fan ab saig a comparar;
juglars denan / totz l'escuzaria,
e saigs, doblan / lo mal, l'acuzaria.

V
Daurels ac nom eixamen de jutglar
qui pel senyor det son fyll a turmen.
D'aytals jutglars comrera mays de cen,
si non duptes del vers trop alonjar;
car juglar dan / alegre cortezia,
e saig tot l'an / tristor, ir'e feunia.

VI
Eu no razo per mi meteus juglar,
ne suy juglars ne.n fau captenimen,
carço qu'eu fatz fan l'aut rey entenden;
mas mans noms aug a mans amans carjar:
c'om vay nomnan / tal clerc on es falsia
ez ab aytan / d'enjan con de clercia.

VII
Sobreptz blan, / e leys de Cartz volria
ab d'onor tan / con eu deziraria.

VIII
Si motz laçan / trobars es juglaria,
eu e.l rei chan: / n'em juglar d'una guia.

I
A aquell qui diu que entre botxí i joglar
no sap ni veu ni coneix diferència
dic que bé sap que no diu veritat, menteix,
perquè grans miracles ha volgut fer Déu a través dels joglars;
i els joglars van / seguint els bons tot el dia,
i els botxins cercant / els dolents sempre.

II
Sant Genís tingué ofici de joglar
i estimà Déu i el serví lleialment,
i Déu li va donar vivint company
que en el paradís havia d'estar amb ell;
i el joglar qualsevol cosa / que li fos necessària li donaria
i el botxí amb gran / goig el peu li tallaria.

III
La candela d'Arràs fou d'un joglar,
per la qual Déu fa miracles actualment;
i el joglar vol que tots siguin honorables,
i el botxí té goig de prendre i de robar;
el joglar, amagant-lo / de la mort el defensaria,
i el botxí, lligant-lo / pel coll el penjaria.

IV
Sabem que Tebes se salvà per un joglar
quan Alexandre volgué matar la gent:
moltes paus fan els joglars dient bells mots,
per tant no han de ser comparats amb els botxí;
el joglar davant / de tots l'excusaria,
i el botxí, doblant / el mal, l'acusaria.

V
Igualment tingué fama de joglar Daurel
qui pel seu senyor lliurà son fill al turment.
De tals joglars en comptaria més de cent,
si no temés allargar massa el vers,
perquè els joglars donen / alegre cortesia,
i els botxins tot l'any / tristor, ira i indiganació.

VI
Jo no defenso per mi mateix els joglars,
ni sóc joglar ni en tinc els seus costums,
perquè això que jo faig, fan els alts; reis entesos;
però molts noms sento a molts enamorats atribuir:
perquè es va anomenant / a tal, clergue, on hi ha la falsedat,
i hi ha tant / d'engany com de clercia.

VII
Sobrepretz serveixo, / i per aquella dels Cards voldria
tant d'honor / com jo desitjaria.

VIII
Si enllaçant mots / trobar és joglaria,
jo i el rei cantem: / som joglars del mateix tipus.

A la plug'e al ven iran
cels que muyllers an,
cels que muyllers an.

I
Li amic iran espingan,
a la plug'e al ven iran,
e cil que no espingaran
a la plug'e al ven iran,
las domnas seran a lor dan,
e.ls escarniran
e.ls escarniran.
A la plug'e al ven iran
cels que muyllers an,
cels que muyllers an.

II
L'enfans vey ab joy ez ab xan,
a la plug'e al ven iran,
al jardi el prat verdeyan,
a la plug'e al ven iran,
e las flors e.ls auzels chantan,
e.ls auzels chantan
e.ls auzels chantan.
A la plug'e al ven iran
cels que muyllers an,
cels que muyllers an.

III
De mon joy me play ço que.y fan,
c'un armari an
on los maritz van.

IV
Sobrepretz e Cardona blan
e.N Peyre l'enfan,
e.N Peyrel'enfan.

A la pluja i al vent aniran
els qui muller tenen,
els qui muller tenen.

I
Els enamorats aniran espingant,
a la pluja i al vent aniran,
i aquells qui no espingaran
a la pluja i al vent aniran,
les dames trobaran enutjades,
i els escarniran
i els escarniran.
A la pluja i al vent aniran
aquells qui mullers tenen,
aquells qui mullers tenen.

II
Els nois veig amb alegria i cantant,
ala pluja i al vent aniran,
al jardí i al prat verdejant,
a la pluja i al vent aniran,
i les flors i els ocells cantant,
i els ocells cantant
i els ocells cantant.
A la pluja i al vent aniran
aquells qui mullers tenen,
aquells qui mullers tenen.

III
Per a la meva satisfacció em plau el que fan,
perquè un armari tenen
on els marits van.

IV
Sobrepretz i Cardona serveixo
i a en Pere l'infant,
i a en Pere l'infant.

En els llargues hores del palau, Cerverí de Girona buscava d'entretenir els cortesans amb composicions que s'aparten força del que hem llegit fins ara i anaven més enllà de l'ortodoxia trobadoresca quan, com en el primer text, quan fent gala del seu enginy, presentava a l'infant una estrofa escrita en diverses llengües i el desafiva a escriure'n una de semblant que obtindria com a premi un "esparver de setembre". Sabríeu concretar les llengües?

En un altra ocasió amagava un desig i un convenciment sota un joc lingüístic que els oïdors havien de descobrir. Aquí teniu les dues mostres:

I

Nunca querria eu achar
ric home con mal coraçon,
mas volria senyor trobar
que'm dones ses deman son do
E voldroye touz les jors de ma vie
dames trover o pris de tota jan;
e si hemna trobava ab enfan
pel mim cap, io, micer, la pyllaria.

Un esparver daria a l'Enfan
de setembre, s'aytal cobla'm fazia.

I

Mai no voldria jo trobar
ric home amb mal cor,
sinó que voldria senyor trobar
que em donés sense demanar el seu do.
I voldria tots els dies de ma vida
dames trobar lluny de tota gent;
i si dona trobava amb engany
pel meu cap, jo, senyor, la prendria.

Un esparver donaria a l'Infant
de setembre, si cobla semblant em fes.

I
Perylhan vay en l'onda
d'aquest mon per tempesta;
e·l nauchier no·s n'a cura,
e tant fortun'aonda
que nulls no·y leva testa
e l'aura qu'es escura.
E s'ayso gayre dura
vostra nau es perduda
si, per la vostr'ajuda,
no troba port o ylha.

II
Nau, leyn, vexel o barca
parlan en ver lenguatge,
devem tuyt ben entendre
que signifiquet l'archa
on l'umenal lynatge
plac a Deus tot compendre
per complir et atendre
so que ja promes era:
que d'aquell restaurera,
el cel, manta seÿlha.

III
La nau es carregada
e de son port se llunha,
quar trop greu vent la forsa;
e's mal amarinada,
tant que negu no·y punha
cossi la nau estorsa.
Ha! com fort trai ves orsa,
que pels timons no·s guia
ni fay la dreta via
sol una pauca mylha.

Mayre, tu·m dona forsa
contra ma leugeria,
e.m garda de la via
de peccat, que·ns exylha.

I
Perillant va en l'onada
d'aquest món tempestuós;
i el navegant no en té cura,
i és tant la fortuna adversa
que mai no aixeca el cap
i l'aura és obscura.
I si això gaire dura
vostra nau és perduda
si, amb la vostra ajuda,
no troba port o illa.

II
Nau, lleny, vaixell o barca
parlant en llenguatge clar
hem d'entendre tots bé
que significa l'arca
on el llinatge humà
plagué a Déu reunir
per complir i esperar
allò que ja promès era:
que d'aquell [el llinatge] restaurarà
en el cel, gran ...

III
La nau és carregada
i de son port s'allunya,
ja que un gran vent l'obliga;
està mal amarinada,
tant que ningú no s'esforça
a buscarr que la nau se salvi.
Ah! com deriva cap al nord,
que pels timons no es guia
ni fa el camí recte
sols una petita milla.

Mare, dóna'm força
contra ma debilitat,
i guarda'm del camí
del pecat, que ens destrueix

II
No m'agra ops que·m fos tan agradiva
vostr'amistatz, dona, de bos aibs flors,
pus deviatz envas mi tan autiva
de cor esse, e lunhar mi·l secors
qu'ay atendut lonjamens; quar us plor
m'en sors tan grieus que non cre guaire viva:
si·m destrenhetz, dona, vos et Amors.

III
E ja de vos no·m do so qu'ieu dezire
jamai Jhezus, si per als a murir
tem, mas pe so quar sai ses contradire
que pos mortz fos no·us poyia servir.
Pero si·l mal vos plazen ni·l martir,
ni·l grieu afan de que yeu suy suffri