Definicions horitzontals: |
| 2. | Filòsof i polígraf francès. Té un lloc privilegiat en la Il•lustració francesa. L'obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de l'Enciclopèdia, que féu aparèixer entre el 1750 i el 1772 malgrat l'oposició de l'Església i del poder establert. Rebutjant qualsevol moral racional, tractà de fonamentar una moral individual que conciliés alhora la llibertat individual i les exigències socials; La dignitat humana està en la recerca de la veritat personal i no en la fe. | | 4. | Filòsof i jurista francès. El 1734, nasqueren els llibres que componen el tractat de L'esprit des Lois, escrit, probablement, en el llarg període que va del 1734 al 1748. En aquesta obra, que ha influït els pensadors de tots els temps, partint de la història romana amassà documents i judicis sobre els fonaments de la monarquia francesa, estudis jurídics i històrics, exemplificats amb una crítica penetrant. Féu distinció entre tres formes de govern: la monàrquica, que es basa en l'honor; la republicana, basada en la virtut; i la despòtica, que se sosté gràcies al temor i a la força. Aprofundí l'estudi dels problemes de la llibertat política, insistint en la necessitat d'un control i delimitació dels diversos poders operants en un estat per garantir-los contra el poder mateix. A partir d'aquí elaborà la doctrina d'independència i separació dels tres poders fonamentals de l'estat (el legislatiu, l'executiu i el judicial). | | 5. | Militar i polític francès. Sota la protecció de Madame de Pompadour inicià la carrera diplomàtica el 1753; fou ambaixador al Vaticà i a Viena (1757). El 1758, durant la guerra dels Set Anys, fou nomenat secretari d'afers estrangers, i dirigí, de fet, la política francesa fins el 1770 des de diversos càrrecs (secretari de guerra i de marina). Afavorí l'aliança amb Àustria, conclogué el Pacte de Família del 1761 amb els Borbó d'Espanya, reféu l'exèrcit i l'armada després de la pau de París, incrementà el comerç amb les Índies Occidentals, assegurà la possessió de Còrsega (1768), incorporà la Lorena (1766) i féu expulsar els jesuïtes de França (1764). Obtingué la represa de l'Encyclopédie després de la supressió del 1759. | | 7. | Economista francès. Rebé la influència dels fisiòcrates i esdevingué funcionari de l'administració francesa durant els regnats de Lluís XV i Lluís XVI. Intendent de Llemotges (1761-74), dugué a terme una excel•lent administració. Fou, successivament, ministre de marina, inspector general de finances i comerç i comissari d'obres públiques (1774-76). Home zelós, molt capaç i amb una àmplia cultura, intentà de dur a terme una reforma liberal. Establí la llibertat de comerç interior de cereals, millorà la situació de la hisenda i les finances de l'estat i suprimí els gremis; algunes de les seves mesures no tingueren continuïtat | | 8. | Rei a Prússia (1740-73) i de Prússia (1773-86).Va obtenir del seu preceptor Duhan de Jandun (un hugonot d'origen francès) els elements teòrics necessaris per a convertir-se en un il•lustrat de cultura francesa. Era un rei filòsof, el paradigma del dèspota il•lustrat; però la il•lustració fou posada al servei del despotisme i el despotisme al servei d'una revigorització de les classes feudals mitjançant el mercantilisme. Frederic es convertí en el comandant en cap d'una burocràcia renovada, però dugué alhora a terme una pregona reforma infraestructural tècnica (tot mantenint intactes o reforçant les estructures socioeconòmiques feudals): reformes de repoblació, de colonització agrària, d'enderrocament de barreres duaneres, de transformacions fiscals i hisendístiques, de creació d'una xarxa de canals navegables, d'implantació de nous mètodes agronòmics i de nous conreus, de creació d'una banca estatal, d'implantació del proteccionisme per als productes industrials bàsics, etc. |
|
Definicions verticals: |
| 1. | Enciclopedista francès. El 1741 entra a l'Académie des Sciences. El 1743 publicà la seva obra fonamental, Traité de dynamique. Continuà dedicant-se a les investigacions científiques. Amic dels sobirans il•lustrats (hi ha una abundosa correspondència amb Caterina II de Rússia i, especialment, amb Frederic II de Prússia. La seva aportació científica, influïda fonamentalment per Newton, se centrà, quant a la física, a resoldre el problema bàsic de la dinàmica (principi de D' Alembert); en matemàtiques, és essencial la seva formulació precisa del teorema fonamental de l'àlgebra. | | 3. | Escriptor i filòsof suís en llengua francesa. Le seves tres grans obres: Du contrat social ou Principes du droit politique, Julie ou la Nouvelle Héloïse (1761) i la cèlebre novel•la pedagògica Émile ou De l'éducation (1762). La seva sensibilitat per la natura, els seus costums senzills i una susceptibilitat malaltissa en feren, fins a un cert punt, un inadaptat social, la qual cosa fa comprendre el seu pensament, centrat en una quasi utòpica exaltació de la natura i del sentiment, en contraposició a l'estat concret de la civilització i a les preteses possibilitats de la raó moderna | | 6. | Filòsof i polític teòric anglès. Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina (1674). Publicà les seves obres fonamentals: Epistola de Tolerantia ('Carta sobre la tolerància', 1689), Two Treatises on Civil Government ('Dos tractats del govern civil', 1690) i Essay concerning Human Understanding ('Assaig sobre l'enteniment humà', 1690). El seu pensament polític s'esforça a justificar la revolució del 1688, de la qual esdevingué l'apòstol principal. Rebutjà la teoria del dret diví i defensà que la sobirania resideix en la comunitat, i no pas en el rei. La societat, fonamentada en la igualtat de la natura entre els homes, arrela en el consentiment general. Fou també partidari de la propietat privada sense limitacions. Com a filòsof, és un típic representant del pensament experimental: rebutjà les idees innates de Descartes i defensà que totes les idees provenen únicament de la sensació i de la reflexió. |
|