Feu una carpeta, dins la vostra, amb el nom Internet, llegiux el text i feu l'exercici.

Text 1.- Que és Internet?

Podríem considerar que Internet són, de fet, tres realitats diferents:

Des del punt de vista tecnològic, Internet és una xarxa de comunicacions que posa en contacte milions de sistemes informàtics, repartits per tot el planeta. En aquesta immensa xarxa hi ha elements encarregats del transport i l'ordenació del tràfic, i d'altres dedicats a la producció, edició i emmagatzematge de materials

Tot i que encara en estat incipient, també podem considerar Internet com la mediateca global, on s'emmagatzemen bona part de la producció cultural, artística i científica. La confluència de les tecnologies audiovisuals i informàtiques segurament farà que deixem de comprar i col·leccionar !libres, revistes, diaris, discs, cintes de vídeo í altres productes culturals, per passar a "llogar" el seu ús quan vulguem utilitzar-los.

Però Internet és també una comunitat humana, amb milions d'usuaris que es comuniquen, cerquen informació, exposen i contraposen idees, intercanvien, consumeixen... Un tipus de model social inèdit en la historia de la humanitat, on conviuen cultures, Illenques, races i ideologies de tot tipus. Com en totes les societats incipients, en aquesta Icaria virtual es van creant dia a dia les pautes de convivència i les estructures bàsiques d'organització.

Text 2. Una mica d'història

El que avui anomenem "Internet" té els seus orígens en una xarxa de comunicacions militars anomenada ARPANET, creada als Estats Units el 1969, en plena guerra freda. Fins aleshores, les xarxes telemàtiques es basaven en un ordinador central, que rebia i distribuïa tota la informació. El nucli d'aquesta estructura centralitzada era un autèntic "taló d'Aquilles", capaç de paralitzar tot el sistema sí era objecte d'un atac nuclear. La nova xarxa es basava en una topologia descentralitzada, que assegurava la continuïtat de les comunicacions encara que caigués algun dels seus nuclis.

El sistema operatiu UNIX, desenvolupat a la universitat de Berkeley (California) el 1980, incorporava les dues aportacions més significatives d'ARPANET: la transmissió de dades "per paquets" i la possibilitat de canviar sobre la marxa les rutes que han de seguir aquests paquets La connexió de les xarxes d'ordinadors de les universitats i els centres de recerca, basats en el sistema UNIX, va ser l'origen del que avui és Internet.

L'any 1992, l'investigador Tim Bemers-Lee desenvolupa al CERN un format hipertetextual i hipergràic per a publicar documents en la xarxa. Aquest format, anomenat HTML, permet a qualsevol usuari "navegar" per la xarxa saltant d'un document a un altre a c1ics de ratolí, sense haver de ser un expert en protocols i sistemes operatius. Això va ser el detonant d'un procés de creixement espectacular, on la xarxa ha trencat les barreres dels àmbits científics i universitaris per obrir-se a nous usos í possibilitats, on tenen cabuda pràcticament tots els àmbits de l'activitat humana.

En l'actualitat es calcula que hi ha més de 50 milions d'usuaris que es connecten regularment a la xarxa, i aquest nombre creix dia a dia."

Text 3. Com funciona Internet

La xarxa esta formada per milers d'ordinadors de plataformes diferents (PC, Mac, Silicon, Sun...) que es connecten entre si mitjançant enllaços molt diversos: línies telefòniques convencionals, xarxes locals, línies de fibra òptica, enllaços per radio, satèl·lit... En tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol anomenat TCP/IP, que consisteix en un sistema d'identificació de les estacions i un mètode per a la transmissió de la informació.

Identificació dels ordinadors

Cada ordinador present a la xarxa té una "matrícula" numèrica que s'identifica de manera única Aquest identificador, anomenat adreça IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 números separats per un punt Per exemple, ]a "matrícula" d'un dels ordinadors del PIE és:193.145.88.16

Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen una adreçà IP fixa, mentre que els que ho fan esporàdicament (per exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un mòdem) se 'ls assigna un número diferent en cada connexió.

Maquines amb noms i cognoms

L'ús d'adreces IP per a identificar els ordinadors esdevé un sistema pràctic per als sistemes informàtics, però antipàtic i difícil de recordar per als humans. Per aquest motiu, algunes de les maquines connectades a Internet tenen també un nom propi, i uns cognoms que indiquen la "família" a qui pertanyen (tècnicament en diem "dominis") Sovint es posa també davant del nom "l'ofici" a que es dedica cada maquina. Les diferents parts del nom d'un ordinador s'escriuen separades per punts, i a la dreta hi ha l'identificador del domini de nivell! superior, anomenat TLD Vegem-ne alguns exemples:

www. xtec. net. Es tracta de I'ordinador "xtec", que es dedica al servei "www" (web) i pertany al TLD "net".

ftp. upc . es És un ordinador de la Universitat Politècnica de Catalunya, que es dedica al servei "ftp". També pel1anyal TLD "es".

Els criteris per a assignar noms als ordinadors són bastant flexibles, i només s'exigeix que el darrer element designi el TLD Hi ha diferents tipus de dominis de nivell superior: com per a les empreses comercials, edu per a les institucions educatives, org per a les no governamentals... i d'altres que denoten emplaçaments geogràfics (es: Espanya, far': França, FAQ: Antàrtica, ad: Andorra, sm: l'il1a de Montserrat, etc.)

Paquets i rutes: el protocol TCP

Per explicar com circula la informació dins d'Internet ho podem comparar amb 'dos sistemes de comunicació ben coneguts i diferents: el servei telefònic i el de correus:

En el servei telefònic, quan marqueu un número feu una sol·licitud a la centraleta, que connectarà un circuit elèctric directe entre el vostre telèfon el d'aquel1a persona a qui truqueu. Mentre parleu, cap altre usuari no pot accedir a aquest circuit, i la comunicació seguirà activa fins que la persona que ha trucat no "pengi" l'auricular del telèfon.

El segon esquema seria el corresponent al servei de correus: quan us voleu comunicar amb algú cal que prepareu un sobre, hi escriviu l'adreça i el l1anceu a una bústia. A partir d'aquí, la vostra carta o paquet passarà per moltes mans, saques, camions... fins que arribi al seu destí. És recomanable escriure el remitent, per si la cal1a es perdés o el destinatari hagués canviat de domicili.

Doncs bé, tot i que per la seva rapidesa pogués semblar que Internet funciona d'una manera semblant al servei telefònic, la veritat és que es basa en un protocol de transmissió per paquets, com el sistema de correus, que s'anomena TCP ( Transport Control Protocol).

Hi ha diferents tipus de dispositius que s'encarreguen d'organitzar el tràfic i gestionar els paquets. S'anomenen "gateways", "bridges" i "routers". Els programes en català acostumen a fer servir el nom genèric de "passarel·les".

Arquitectura client-servidor

En la majoria deis serveis d'Internet es fa servir un esquema de comunicacions anomenat "client-servidor". EIs ordinadors que contenen la informació s'anomenen "servidors", i els que la demanen són els "clients". Els programes utilitzats pels clients i els servidors són també diferents, per exemple, un servidor de correu s'encarrega de rebre els missatges de diversos usuaris i els va desant, classificant i ordenant. El programa client (el que executem en el nostre ordinador personal) serveix per a demanar al servidor que ens lliuri el nostre correu, o que trameti els nous missatges que haguem escrit

Alguns servidors proporcionen la seva informació a qualsevol client que la sol·liciti i d'altres són d'accés restringit: només els c1ients que s'autentifiquin degudament (normalment mitjançant un nom d'usuari i una clau secreta d'accés) poden accedir als seus serveis. Per exemple, quan accedim a Internet mitjançant un mòdem el primer que hem de fer és identificar-nos correctament davant del servidor que atén la nostra trucada.

Els servidors acostumen a ser maquines molt potents, amb una gran quantitat d'espai de disc i memòria, i es troben permanentment en marxa. Normalment funcionen en sistemes operatius especialment dissenyats per a aquestes tasques,com ara UNIX o Windows-NT, i requereixen d'un manteniment especialitzat.

En canvi, qualsevol ordinador re domèstic mínimament equipat pot actuar com a client, i els seus programes acostumen a ser més amigables i senzills d'utilitzar.

Hi ha determinats usos d'Internet, però, que no adopten aquest tipus de funcionament. Per exemple, els programes de telefonia digital i vídeo conferencia permeten que dos ordinadors qualssevol de la xarxa intercanviïn paquets de dades sense haver de dependre de cap servidor."

Ara podeu fer l'exercici 1 de la unitat 2.