|
Abans
d'iniciar aquesta UNITAT heu de crear en la vostra carpeta, una altra
carpeta amb el
nom de web
Organització
de la informació en les aplicacions multimèdia
Aquestes
explicacions pretenen que observeu les principals formes d' organitzar
la informació en els aplicacions multimèdia.
Per fer-ho seguiu el guió proposat.
La major
part dels conceptes actuals sobre estructuració
de la informació provenen de les solucions adoptades en
els documents impresos: llibres, revistes, fulletons... així com
dels recursos bibliotecaris per localitzar els documents i accedir-hi
(catàlegs, codificació decimal). La interfície llibre
és un estàndard establert al llarg dels darrers 500 anys.
Cada element del llibre, des de l' índex fins a les notes a peu
de pàgina, ha evolucionat al llarg dels segles. La Bíblia
de Gutenberg, de 1456, és considerada com el primer llibre modern,
no obstant van haver de passar encara més de cent anys fins que
no van aparèixer llibres amb les pàgines numerades, índexs
i títols.
Podem distingir
diverses modalitats d 'organitzar la informació
en una aplicació multimèdia, encara que sovint coexisteixen
dins d' una mateixa aplicació més d 'un tipus d' estructura.
Les quatre principals són:
a)Estructura
seqüencial

Exemples:
conjunt de transparències consecutives en una presentació
Powerpoint, activitats dins un paquet del Clic.
b)
Estructura jeràrquica
Com a les
organitzacions humanes, on l' organigrama representa l' estructura jeràrquica,
els documents impresos o en suport informàtic es poden organitzar
seguint una determinada jerarquia conceptual.
Els capítols d' un llibre, les seccions d' un document, responen
a la necessitat d' estructurar el discurs. Aquesta estructura és
fàcilment transportable als documents electrònics i freqüentment
es combina amb seqüències lineals.

c
)Estructura matricial o graella
L'estructura
en graella és una modalitat nova pròpia dels documents electrònics,
on la selecció d'un element activa tot un seguit d'opcions que
hi ha relacionades.

d)Estructura
hipermèdia
Organització
de la informació en xarxa, fonamentada en el concepte hipertext.
Alguns teòrics de la comunicació van imaginar els documents
hipertextuals a mitjans d'aquest segle, però les seves idees no
es van poder materialitzar fins a la dècada dels 80, quan els ordinadors
van assolir suficient capacitat de procés per poder emmagatzemar
i visualitzar aquesta modalitat de documents electrònics.
Els documents
hipermedials han evolucionat fins a consolidar les estructures d'organització
i de consulta de la informació més adaptades a les noves
funcionalitats que ofereixen els suports informàtics. Els lectors
dels actuals hiperdocuments es troben davant de problemes d'organització
del contingut semblants als lectors dels primers llibres impresos. El
problema dels documents en xarxa, quan no estan ben construïts, és
que poden desorientar l'usuari i fer que s'extraviï en l'hiperespai.
Les estructures
en xarxa es basen en els enllaços (links) entre els diversos elements
d'una publicació electrònica:
text - text
text - gràfic
gràfic - text
text - àudio
text - vídeo

Ara
podeu fer els exercicis 1,2 i 3 de la Unitat 3.
|