1. Dualisme: L'home és un compost de cos i ànima
(cos-consciència, cervell-ment), aquestes són dos
tipus de realitats completament independents. Té el seu
origen en tradicions orientals, filòsofs grecs com Pitàgores,
Plató i Aristòtil van defensar aquesta concepció.
Aquesta manera d'entendre l'home arriba a l'època moderna
de la mà de Descartes.
2.15
Descartes: La independència entre el pensament i el
cos.
2. Monisme: L'home és una realitat única.
Aquesta pot ser la matèria (materialisme clàssic:
Demòcrit, Epicur, La Mettrie, Diderot, Feuerbach... i pel
materialisme radical: Quine, conductisme, fisicalisme...) o l'esperit
( teoria idealista defensada per Berkeley, Fichte...). Alguns
monistes han defensat el determinisme: les accions humanes estan
causalment determinades.
2.16 Laplace: Determinime
2.17 Moravec: Home i ordinador
3. Existencialisme: L'home com a projecte. Els éssers
humans tenen una naturalesa oberta al món, configuren el
què son a partir de les seves accions lliurement elegides.
Filòsofs que defensen aquesta concepció de l'home:
Heidegger, Sartre, Ortega y Gasset...
2.18
Sartre: L'existència precedeix l'essència
2.19
Ortega y Gasset: L'home com a projecte
4. L'home: animal simbòlic.
2.20 Cassirer: L'home és
un animal simbòlic
2.21 Hipòtesi Sapir-Wolff:
El llenguatge talla de diferents maneres el món