El mètode
a. L'evidència
b. Anàlisi
c. Síntesi
d. Revisió
8.3
Descartes: Les regles del mètode
La moral provisional
- En l'àmbit de la filosofia pretén començar
de nou, la urgència de l'acció no permet aquesta
llicència. Per això, opta per seguir una sèrie
de màximes que considerarà indubtables malgrat
saber que són incertes:
- Obeir les lleis i els costums del país, així
com la religió tradicional.
- Mantenir fermesa i decisió en la forma d'actuar.
- La moderació en els desigs. Els desigs s'han d'adaptar
a la realitat inflexible (=estoïcisme)
- Revisar totes les ocupacions possibles per tal d'elegir-ne
la millor i alhora, aquella que hom sigui capaç d'acomplir.
8.4
Descartes: La moral provisional.
El dubte metòdic
- Criteri de veritat: tot allò que sigui possible dubtar
s'ha de considerar fals.
- Descartes dubtarà de:
a. Les dades dels sentits: Considerant que algunes vegades
els sentits ens enganyen.
b. L'existència del món: En el somni també
percebem un món que ens sembla real.
c. Els propis raonaments (les matemàtiques) : Ens
podem equivocar mentre raonem. En les Meditacions metafísiques
ens utilitza l'argument del geni maligne: potser hem sigut
creats per un Déu que ens enganya sistemàticament,
que ens fa veure una cosa molt clara i vertadera quan realment
és falsa.
d. Els ensenyaments rebuts: Sovint les ensenyances que rebem
són errònies.
La demostració de Déu:
8.7 Descartes:
prova ontològica de l’existència de Déu
en les "Meditacions metafísiques"
8.8 Descartes:
Demostració de Déu en "El discurs del Mètode"
8.9 Sant
Anselm: Argument ontològic
Demostració del món
i la confiança en el nostre raonament
8.10
Demostració del món
Les tres substàncies
Atlas de
filosofia. Peter
kunzmann i altres. Alianza Atlas
Substància: "allò
que no necessita cap altra cosa per existir, excepte de Déu"
- Substància pensant (Jo, Ànima)
- Substància extensa (Món)
- Substància infinita (Déu)
8.11
Descartes: L'organisme humà concebut com una màquina
8.12
R.Alcoberro: Els animals màquines
