|
|
Kant
1724-1804
|
Teoria de coneixement:
Crítica de la Raó Pura
1. Objectius:
1.1 Demostrar que el coneixement necessari i universal és
possible (superar l'escepticisme de Hume)
1.2 Demostrar la impossibilitat de la metafísica (el
límit del coneixement)
10.1 Kant: Els límits de la
raó humana
10.2 Kant:
Entre el racionalisme i l'empirisme
2. Estètica transcendental (Sensibilitat):
2.1. Estudia la sensibilitat: Capacitat que tenim de
ser afectats per les impressions sensibles.
2.2 Formes a priori de la sensibilitat: Espai i Temps.
Fenomen: sensacions estructurades en l'espai i el temps.
2.3 Fonament de les matemàtiques com a ciència.
L'objectiu de la geometria és l'espai, i el de l'aritmètica
és el temps. En la sensibilitat es produeix la matematització
de la realitat que podem observar en el món fenomènic.
10.3 Kant:
L'espai com a condició de possibilitat de l'experiència
3. Analítica transcendental (Enteniment):
3.1 Estudia l'enteniment: Capacitat d'emetre judicis.
3.2 Conceptualització (formulació de judicis):
Conceptes a posteriori, conceptes a priori (Categories)
. Les categories s'apliquen a tots el fenòmens que l'enteniment
coneix; imprimint una determinada configuració al món
fenòmenic.
3.3 Fonament de la física com a ciència
4. Dialèctica transcendental (Raó):
4.1 Estudia la raó: Capacitat de relacionar judicis
fins arribar a raonaments cada vegada més abstractes.
4.2 La impossibilitat de la metafísica com a ciència:
l'experiència sensible és el límit del
coneixement. Us il·legítim de les Categories:
aplicar a les coses en sí mateixes el que només
pot ser referit als fenòmens.
4.2.1 La raó: la recerca d'una unitat sistemàtica.
La il·lusió comença quan la generalització
es completa: incondicionat
4.2.2 Idees transcendentals. Tres tipus d'unitats
absolutes: Jo (paralogismes), Món (antinòmies),
Déu.
4.5 L'ús legítim de la raó:
4.5.1 Utilització de la sil·logística
per ordenar progressivament i sistemàticament els judicis
que son legítims.
4.5.2 Utilització de les idees de la raó com
objectes límits als quals hem d'aproximar-nos sense
arribar mai.
5. "Gir copernicà": De la mateixa manera
que Nicolau Copèrnic ens va fer veure que el moviment dels
astre era un moviment aparent, que depenien del moviment de la terra;
Kant va considerar que tot el saber humà era configurat per
les estructures a priòriques de la sensibilitat, enteniment
i raó.
10.4 Kant: El
límit del coneixement humà: el Noümen
10.5 Kant: Gir
Copernicà
Ètica: Crítica
de la Raó Pràctica
1. Objectiu: Una ètica universal i necessària
2. Crítica a les ètiques materials: empíriques,
hipotètiques, heterònomes
3.L'ètica formal: a priori, categòrica i autònoma.
Es limita a senyalar com tenim que actuar (no el que hem de fer).
Gir copernicà: és la llei el que determina el que
és bo. Actuar per Deure. Imperatiu Categòric: "obra
només segons una màxima tal que puguis voler al mateix
temps que es torni en llei universal"
10.6 Kant: L'imperatiu
categòric
10.7 Kant: Actuar
per deure o actuar tenint en compte les conseqüències
que implica l'acció?
4. Tres postulats de la raó pràctica: Llibertat
de la consciència, la immortalitat de l'ànima i l'existència
de Déu
10.8 Kant :
La llibertat és una pressuposició necessària
de la raó pràctica
Enllaços:
Les
roselles són vermelles o ultraviolades? Una aproximació
a l'epistemologia kantiana
|