La Filosofia a través dels textos

Manel Codina

Sofistes




 

 

1. Practiquen l'ensenyament de la retòrica. En una democràcia directa: el domini del llenguatge és igual a poder polític. "El qui sap i no s'explica clarament, es com si no penses" Pèricles

3.1 Gorgies: El poder de la paraula

 


2. Principis filosòfics defensats per molts dels sofistes: (els sofistes no són una escola filosòfica, l'únic que tenen en comú és la seva forma de guanyar-se la vida)

2.1 Un tarannà relativista (desconfiança respecte la possibilitat de coneixement absolut) i escèptic (si hi ha una veritat és impossible de conèixer-la).

3.2 Anònim: Qualsevol cosa pot ser considerada bella o lletja

2.1.1 La relació amb la seva professió: Protàgores, els dos discursos contradictoris

"Protàgores fou el primer a dir que tota qüestíó hi ha dos raonaments oposats mútuament." Diògenes Laerci 9,51.

2.1.2 Protàgores: "L'home és la mesura de totes les coses" La manera de presentar-se les coses a l'home és la seva veritat

3.3 Aristòtil: Comentari de la frase de Protàgores: "L'home és la mesura de totes les coses"

3.4 Plató: Si la ciència té el seu fonament en els sentits llavors el coneixement és relatiu.

Ajudes per la lectura del text 3.4

2.1.3 Gòrgies va afirmar:

      1. Res existeix
      2. Si alguna cosa existeix seria incognocible
      3. Si fos cognoscible, seria incomunicable (teoria de llenguatge)

    3.5 Ps-Aristòtil: Filosofia del llenguatge de Gòrgies

2.2 La contraposició entre el dictats de la naturalesa (physis) i les normes socials (nomos) :

2.2.1 Els codis morals, les lleis de la polis, la distinció entre esclau i home lliure i les divinitats tenen un origen social. Són per tant convencionals. ["Sobre els deus no puc dir que no existeixen ni que no existeixen" Protàgores]

 

3.6 Antifont el sofista: La llei de la polis i la llei de la physis

3.7 Crities: L'origen de la religió com a força repressiva de les conductes antisocials.

2.2.2 Arriben a la conclusió que hi ha dos normes naturals de comportament:

  • La recerca del plaer
  • El domini del més fort.

Una escena de Werther, una pel·lícula de Pilar Miró (1989), basada en la novel·lade Goethe: