En procés de realització ...

 

1. Spinoza serà un referent important en la il·lustració i el romanticisme. Serà considerat un símbol del lliure pensador: l'home que s'havia atrevit a pensar.

2. Un pensament des del marge, amb intenció de veure les coses des de la totalitat, des de fora:

a. Pertany a una comunitat holandesa de jueus expulsada d'Espanya i Portugal.

b. Expulsat de la Sinagoga

c. No vol ser reconegut.

d. No accepta una plaça a la universitat: pensa que això limitaria la seva llibertat

e. No té interès per què la seva obra es llegeixi

3. Tots els mals dels homes provenen de les idees falses: els prejudicis. L'objectiu de la filosofia és pràctic: el coneixement ens acostarà a la felicitat. L'objectiu de Spinoza és arribar a la felicitat no la veritat. Objectiu ètic no epistemològic. [#Descartes] La filosofia és útil per fer sorgir al'ànima noves passions que anul·lin les que produeixen tristeses o alegries efímeres.

4. Critica la visió teleològica de la naturalesa. L'home ha pensat què la naturalesa actua com ell. És una idea fruït de l'antropocentrisme. Actuar per fins és una característica humana. La naturalesa, segons Spinoza, funciona per causes eficients: una visió mecanicista.

5. Crítica la visió humana que s'ha tingut de Déu: L'home és imatge de Déu. Déu és creador...i transcendent. Spinoza aportarà una visió totalment diferent de Déu: identificarà Déu amb la naturalesa. Déu és immanent. Panteisme: res surt de Déu, tot és en Déu.

6. Crítica a les tres substàncies cartesianes. Per Spinoza només hi ha una substància: Déu. Pensament i extensió són atributs de la mateixa substància. La distinció entre objecte i idea de l'objecte desapareix. El pensament quan segueix l'ordre que imposa la raó (geomètric) s'identifica amb l'ordre material . Ara jo no hi ha el problema cartesià de l'adequació entre la idea i la cosa. Tant la idea com la cosa són dos atributs (dins la infinitat d'atributs) de la mateixa substància. Spinoza trenca amb el dualisme cartesià: el cos i l'ànima (ment) no són dues realitats independents, són dures formes d'expressar la totalitat.

Atlas de filosofia. Peter kunzmann i altres. Alianza Atlas

 

• Critica la idea del lliure albir que havia sigut defensada per la tradició cristiana i respectada per Descartes. Per Spinoza en la naturalesa no hi res contingent, es tot absolutament necessari. Tot està lligat per una estricte cadena causal. El pensament de l'home no té cap privilegi, el pensament no és una substància. I per tant, està sotmès al mateix ordre necessari de tota la naturalesa. La idea del lliure albir provocava una gran quantitat de problemes: l'home que considera lliure als demés, tracta a aquests com subjectes i els fa responsables de les seves accions. L'odi, la venjança i altres passions negatives es deriven d'aquesta falsa idea.

 

• L'home tendeix a preservar en el seu ser: Conatus. L'alegria i la tristesa són sentiments que es manifesten com a conseqüència del conatus: el què augmenta el nostre poder produeix alegria, el què disminueix el nostre poder produeix tristesa.