|

La nostra
mosca del vinagre pertany als següents grups taxonòmics:
| Filum |
Artròpodes |
| Classe |
Insectes |
| Ordre |
Dípters |
| Família |
Drosofílids |
| Gènere |
Drosophila |
| Espècie |
Drosophila
melanogaster |
És
abundant a les cases i famosa per la seva utilització com a material
d'experimentació biològica.

Com a
dípter que és, presenta:
-
Un exoesquelet de quitina.
-
El cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.
-
Tres parells de potes.
-
Un parell d'antenes.
-
Un parells d'ales (de fet en presenta dos, el primer membranós i
el segon transformat en balancí).
-
Un aparell bucal suctor.

És
un cicle diplont
amb metamorfosi complexa (holometàbola), això vol dir que
a partir d'un ou
d'uns 0,5 mm de grandària, surt a les 24 hores després
de la posta una larva que
en el seu creixement patirà dues mudes,
podent distingir doncs tres estadis en la larva. Una larva del tercer estadi
pot tenir uns 4,5 mm de llargada. Les larves mengen molt i acostumen a
fer llarges galeries en la farineta de cultiu fent servir contínuament
les mandíbules.

Una larva
madura buscarà un substrat sòlid i sec i puparà.
La metamorfosi té lloc dins la coberta de la larva que anirà
enfosquint-se i endurint-se. Manté una certa translucidesa i poden
veure's part de l'imago
que s'està formant. Finalment aquest trencarà la coberta
de la crisàl.lida i emergirà. En principi l'adult és
llarg i des pigmentat i té les ales encara replegades, passades
unes hores l'individu presenta un aspecte més robust, pigmentat
i amb les ales ja funcionals.

Passades
entre sis i vuit hores, els adults
ja són sexualment madurs i poden copular,
la femella reté el espermatozous en un receptacle seminal i va fecundant
el òvuls a mida que aquests transiten pels conductes reproductors.
La femella només copularà altre cop quan esgoti la reserva
d'espermatozous.
Als
dos dies d'emergir una femella ja inicia la posta,
pot arribar a posar un total de 500 ous però la quantitat d'ous
(entre 50 i 70 diaris al principi) va disminuint a partir de la segona
setmana.
Un
adult ben alimentat pot viure de dos a tres mesos.
La
durada, en dies, de les diferents fases depèn de la temperatura
del cultiu
|
temp.
ºC
|
ou-larva
|
pupa
|
dies
totals
|
|
20
|
8
|
6,3
|
14-15
|
|
25
|
5
|
4,2
|
9-10
|

Reconèixer
el sexe d'una mosca en els estadis de larva i pupa és una qüestió
que cal deixar per als observadors més experimentats.
En
la fase adulta podem diferenciar els mascles
de les femelles fàcilment atenent a:
|
caràcter
|
mascle
|
femella
|
-
mida (= edat) |
més
petit
|
més
gran
|
-
forma de
l'abdomen |
rom
|
gros
i punxegut
|
-
pigmentació
dorsal de
l'abdomen |
taca
fosca
|
taca
clara
|
-
tars del primer
parell de potes |
amb
pintes
sexuals
|
sense
pintes
sexuals
|
més
detall
És
recomanable l'us de la lupa binocular!

El
fenotip salvatge
té el color d'ulls vermellós-ataronjat i el color del cos
és d'un beig-amarronat. Des de que Morgan (USA, 1910) començà
a detectar mutacions en Drosòfila, se n'han trobat una àmplia
varietat.
Per
a nosaltres la mutació estrella és sens dubte Sèpia
(se) que afecta al color dels ulls (és
la que es mostra com fons de pàgina), és recessiva i autosòmica
(cromosoma 3).
Altres
mutants "fàcils" són:
White
(w) , color blanc dels ulls, recessiva, lligada
al cromosoma X.
Yellow
(y), color groguenc del cos, recessiva, lligada
al cromosoma X.
Ebony
(e), color fosc del cos, recessiva, autosòmica
(cromosoma 3).
Vestigial
(vg), ales rudimentàries, recessiva,
autosòmica (cromosoma 2).
Nosaltres
treballem però amb soques sèpia i white.
Voleu
aconseguir mosques?

|