Aspectes a tenir en compte a nivell general

Tot mestre d'Educació Fïsica hauria de conèixer, bé mitjançant la informació de professors-tutors, dels pares, d'informes de revisions mèdiques, o bé a través del propi alumne; totes aquelles alteracions patològiques que puguin padèixer els alumnes que estan sota la seva responsabilitat.

Per una altra part, el mestre d'Educació Física es possible que detecti algun tipus d'anomalia en els alumnes als quals imparteix classe, cosa que ha de comunicar als pares dels mateixos per a que realitzin les consultes mèdiques que creguin oportunes.

L'actuació d'un mestre d'EF davant d'un alumne/a amb alhun problema de salut ha d'anar encaminada cap a una doble vessant:

1. Haurien d'evitar-se tot tipus d'activitats que afectin negativament a la patologia de l'alumne, substituint-les per unes activitats alternatives amb les que s'assoleixin els mateixos objectius.

2. El mestre d'EF pot i ha de recomanar una sèrie d'activitats que ajudin a una evolució favorable de l'afecció del subjecte.

Actuació davant de cada cas

Alumne amb escoliosi

L'escoliosi consisteix en la desviació lateral de la columna vertebral. Correspon al metge valorar les característiques de la corva, graus, etiologia i evolució d'acord a l'edat del subjecte.

L'escoliosi en la majoria de casos no contraindica la pràctica de l'EF. Tot exercici que comporti un reforçament dels múscles del tronc, sobretot dels extensors de l'esquena i especialment els del costat convexe de la torsió, tindrà un efecte favorable en l'evolució del procès.

Cal evitar la realització de salts i exercicis bruscs. L'activitat més adequada és la natació, evitant l'estil "papallona".

Alumne amb cifosi

Es tracta de l'augment excessiu de la cifosi dorsal que pot ser produit per diverses raons.

En el cas d'una cifosi d'actitud postural pot ser suficient amb uns exercicis anticifòtics o una pràctica esportiva que ajudi a l'estirament i enfortiment de la musculatura paravertebral, como la natció o la el bàsquet.

Altres casos més greus de cifosi podent ser objecte d'una exempció total de l'Educació Física.

Alumne amb hiperlordosis

L'hiperlordosi és una incurvació anterior anormal anormal de la comlumna vertebral.

L'exercici més convenient serà el de realitzar un adequat reforçament abdominal a través d'encongiments del tronc, sempre amb flexió de caderes. L'activitat més adequada és la natació, evitant l'estil "braça".

Amàtics

L'asma és una a fecció que es caracteritza per grans variacions de la resistència que ofereixen les vies intrapulmonars al fluxe d'aire que entra per elles, el que produeix episodis de dificultat respiratòria, amb atacs de tos o disnea.

L'activitat física resulta molt beneficiosa per el nen/a asmàtic. L'exercici físic ajuda a distanciar les crisis i a disminuir la intensitat.

La programació de l'activitat física ha d'estar basada en els següents principis:

- Premedicació broncodilatadora abans de l'exercici.

- Escalfament previ.

- Respiració nasal.

- Activitat física a intèrvals.

- Exercici sub-màxim.

Les activitats físiques recomanades són la natació i els esports col·lectius, i tots els quals privi l'habilitat i la participació discrecional per sobre de l'esforç físic continu. Les activitats no recomanades són les carreres d'atletisme, el ciclisme, l'esquí nórdic o alpí.

Diabètics

La diabetis és una malaltia metabòlica que implica l'alteració de la tasa de glucosa en sang o orina, degut a la insuficiència de secreció d'insulina pel pàncreas.

l'exercici físic facilita l'acció de la insulina, per això és del tot recomanable pel nen/a diabètic.

L'EF del diabètic ha de dirigir-se a que aquest pugui conèixer tot allò que li ajudi a saber mantenir el seu equilibri glucèmic i a preveure les reaccions que pugui tenir a cada moment.

El mestre d'EF haurà d'informar al nen/a diabètic tenint en compte els següents aspectes:

- Al començar un programa d'exercicis haurà de monitoritzar sovint els nivells de glucosa sanguínea.

- S'ha de disminuir la dosi d'insulina o augmentar la ingesta de carbohidrats abans de començar la sessió.

- En el cas de diabètics insulinodepenents, el mestre pot donar indicacions clares de les zones que concerneixen al moviment esportiu.

- En els períodes de màxima activitat de la insulina, l'exercici ha d'evitar-se.

- Al realitzar sessions perllongades d'exercici s'ha d'anar menjant petites cantitats de carbohidrats.

- L'activitat física haurà de realitzar-se sempre en companya d'algú.

Cal evitar aquelles activitats físiques que requqreixin una despesa energètica important.

Epilèptics

El procés epilèptic prové d'una descàrrega elèctrica anormal d'un grup de neurones.

L'alumne epilèptic pot realitzar totes les activitats del programa amb l'única condició d'estar constantment sota control, donat que alguns aspectes de l'activitat física poden afavorir l'aparició d'un episodi d'epilèpsia.

En cas d'un atac, hem de no immovilitzar al subjecte, afluixar-li la roba, donar-li alguna cosa tova per mossegar i apartar obstacles per evitar que es lesioni.

Obesos

L'obesitat és un excès de pes i pot diagnosticar-se en base a l'anomenat "pes ideal". És una malaltia que comporta unes grans limitacions en l'activitat física als nois/es obesos.

Una primera actuació del mestre serà la de conscienciar del problema al propi interessat o als seus pares. Per una altra part, serà necessari l'augment d'hores de pràctica física per tal d'augmentar la despesa energètica.

Les activitats a limitar o eliminar seran les carreres continues, els salts i els exercicis en els aparells gimnàstics. Les activitats recomanades són la natació, waterpolo, excursions, patinatge, els llançaments atlètics, el judo, handbol. així com tot aquells esports on puguin aprofitar les seves millors qualitats físiques (especialment la força).