4)   LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES MARINES
   
    Des de sempre el mar ha estat considerat com un abocador natural. Però si durant mil·lenis els cicles biològics asseguraven en gran mesura la absorció dels residus i la repurificació de les aigües, avui, en canvi, assistim amb freqüència a un desequilibri del medi marí degut a factors químics, físics i biològics. El mar té una gran capacitat autodepuradora i és un medi poc favorable per el desenvolupament de
la majoria de microorganismes patògens; tot i això, l'abocament incontrolat de les aigües residuals provenint de les zones urbanes i dels desfets industrials converteixen les aigües de la ctostaen un medi molt favorable per a la supervivència de bacteris patògens. La presència d'abundant matèria orgànica afavoreix el creixement i desenvolupament de les poblacions de mol·luscs comestibles, però junt
a aquesta ingereixen i retenen diversos microorganismes patògens per a l'home i que també poden  ser apreciables en els peixos.
     La contaminació química dels mars i oceans, però, és més important que la pol·lució bacterial. Diversos detergents i pesticides arrossegats per les aigües fluvials tenen efectes nocius sobre aus i organismes de la costa, i en varies zones de deltes i estuaris, considerades com a reserves faunístiques; s' han pogut apreciar els efectes d' aquests pol·lucionants.
     Altres productes d'origen industrial poden tenir efectes catastròfics sobre les poblacions de la costa. Un dels casos més dramàtics passà en la regió de la badia de Minamata, a Japó, i fou degut a un derivat del mercuri abocat per un fàbrica que no depurava els seus residus a l' hora d' abocar-los al mar. El contaminant mercurial recorregué tota la cadena tròfica marina: fitoplàncton i zooplancton, per a concentrar-se finalment en els mol·luscs, crustacis i peixos que al ser consumits per l' home
provocaren varies morts humanes.
     Però alguns materials presents a les aigües residuals són biodegradables, la qual cosa vol dir que poden ser oxidats per bacteris fins a materials orgànics estables.
     Les aigües residuals contenen, a més de partícules de matèria orgànica i agents patògens, nutrients dissolts, que són bàsicament diferents compostos de nitrogen i de fòsfor. La disponibilitat insuficient de nitrogen limita el creixement de les plantes verdes, és a dir, la producció primària, cosa que fa que les formes inorgàniques de nitrogen dissolt siguin el nutrient limitant a la majoria dels ambients marins. Per tant, les aigües residuals fan que s'incrementi la producció primària, i el creixement explosiu de les poblacions d' algues que en resulta, pot, a la llarga, reduir els nivells d' oxigen dissolt. Les condicions de molt baixa concentració d' oxigen a l' aigua poden ser responsables del desplaçament o de la  mort d' animals i plantes.
     La formació de marees roges és un procés que també pot resultar afavorit per l'enriquiment de nutrients. Aquests canvis de color de les aigües marines produïts per la proliferació de determinades espècies de fitoplàncton poden variar segons l'espècie.
     Les toxines associades a les marees roges generalment són produïdes pels organismes planctònics, però es concentren en els seus depredadors i poden, a la llarga, lesionar els peixos i els animals que se n’alimenten, entre ells els humans.
 

 a)   L' impacte dels superpetrolers i les plataformes petroleres.

(Tornar a l'índex de l'apartat)

    Els superpetrolers, a partir dels anys setanta, han pres el relleu dels supertrasatlàntics quan al gegantisme. Se n' han arribat a construir més de 500.000 tones de pes mort, les seves grans dimensions, la difícil maniobrabilitat i la perillositat de la seva càrrega, els han fet esdevenir una greu amenaça ambiental que ja ha demostrat repetidament el seu poder destructiu en nombroses "marees negres", és a
dir, abocaments d'enormes quantitats de petroli cru a la mar i sobre les costes, com a conseqüència d'accidents de navegació. L'abanderament de molts d'aquells vaixells amb pavellons de conveniència i la contractació de tripulants sense suficient qualificació per part d'armadors poc escrupolosos acaba de completar un panorama prou inquietant.
     Nombrosos naufragis han ocasionat al llarg de la historia les denominades "marees negres", que han causat la mort de milers d' éssers vius de la costa. També les plataformes petroleres en alta mar que, a causa del descobriment de bosses de petroli sota els fons marins, han proliferat considerablement, sobretot a la mar del Nord i al golf de Mèxic, on han esdevingut una font de contaminació marina abans
insospitada. El més gran abocament al mar de petroli (si deixem de banda les incalculables quantitats abocades a Kuwait durant la guerra del Golf, al començament del 1991) ha estat el de la plataforma mexicana Ixtoc I, que devastà la població de crustacis i mol·luscs al llarg de diversos centenars de quilòmetres de la costa de la península de Yucatán.

 

  b)   L' impacte dels residus de les noves tecnologies. 

(Tornar a l'índex de l'apartat)

  A més dels rius i les canonades com a mitjans per abocar els residus a la mar hi ha noves tecnologies que permeten alliberar els contaminants aigües endins, lluny de la costa. El llot de les aigües residuals es carrega en barcasses o en vaixells cisterna per abocar-lo a alta mar. El cru transportat en petrolers s' aboca a la mar en el decurs de les operacions de càrrega i descàrrega o a causa d' accidents. Les substàncies químiques orgàniques es poden incinerar en alta mar. S' ha proposat l'emplaçament de residus radioactius als grans fons d' alguns mars.
     Les propostes d' emplaçament de residus d' alt nivell de radioactivitat als fons marins van implicar un elaborat exercici científic i d' enginyeria per determinar si es reeixiria la tecnologia i arribaria a tenir la seguretat necessària. El sistema de contenció ideat es basava en una sèrie de barreres disposades de tal manera que quan els residus arribessin a trencar-les, ja s' haurien degradat a nivells mínims.
     D’acord  amb la mida mitjana dels materials presents en els residus i altres factors de seguretat, es tractava de temps de prop d' un milió d' any. Per assolir aquest temps, el material radioactiu s' havia de vitrificar, encastar en un contenidor d' al·liatge especial i dipositar sota desenes de metres d' un fang vermell que es troba sota l' oceà Pacífic. Però l' anàlisi exhaustiva de la capacitat d' aquest sistema per
afrontar efectivament els enormes perills associats a materials altament tòxics no es va arribar a completar. la majoria dels Estats s' oposen a aquesta tècnica d' abocament.
     S'han considerat tecnologies avançades per a l' abocament de substàncies orgàniques sintètiques tòxiques i residus altament radioactius a l'alta mar. Les operacions d'incineració de materials orgànics i les propostes d'emplaçament sota el llit marí dels materials radioactius han estat fortament rebutjades per la comunitat mundial.

 

c)   Instal·lació i funcionament de plantes depuradores com a solucions de  la contaminació marina i a la vegada solució per a la contaminació dels rius que hi desemboquen.


(Tornar a l'índex de l'apartat)

     Alguns impactes de la contaminació marina es poden controlar mitjançant el tractament físic, químic i biològic de les aigües residuals abans que s'aboquin. Les inversions d'esforços humans en aquest punt donen com a resultat nivells de qualitat superior de les aigües costaneres. El tractament al nivell secundari, seguit de la destrucció dels agents patògens al corrent afluent, redueixen alguns dels problemes
de l'abocament de residus humans. Essencialment el procés de tractament inclou en el tractament primari, la separació física dels sòlids suspesos, els quals flotaran o s'enfonsaran, seguit d'un atac de bacteris aerobis sobre les partícules orgàniques en el tractament secundari. Els productes que resulten del tractament de les aigües residuals són l' afluent d' aigua depurada, els llots - constituïts per partícules orgàniques - i el gas metà. Segons les condicions de la instal·lació de tractament, de les aigües residuals que tracta i del marc socio-econòmic, el llot es pot llançar a la mar o a un abocador de residus sòlids, es pot reciclar com a adob o com a esmena per a la terra o es pot incinerar. L' afluent s' aboca als rius o als oceans.

 
(TORNAR A L'ÍNDEX)