a)   Informes del Club de Roma 

           (Tornar a l' índex de l'apartat)
 

   L' abril de 1968 es reuniren a Roma unes 30 personalitats vinculades a la  política, la indústria, l'economia i les ciències, per a discutir sobre els problemes que afecten el futur de la humanitat i entre els quals figurava la qüestió de la contaminació. En aquesta reunió, i per iniciativa del economista i industrial Aurelio Peccei i d'Alexander King, escocès, director de qüestions científiques de la OCDE, es fundà el Club de Roma.
     Aquesta organització tingué com objectiu el constituir-se en una espècie de senat format per experts i especialistes que tractessin d' aconseguir i difondre un coneixement real dels problemes econòmics i del medi natural, i de trobar solucions a aquests. La seva primera iniciativa constiuí en encomanar a un grup de científics del famós Institut Tecnològic de Massachusetts (M.I.T.), sota la direcció del professor Dennis Meadows, l'elaboració d' un "model" de les forces complexes i interdependents que afecten a la humanitat i al medi, introduint, al mateix temps, una sèrie de variables que influeixen en el creixement econòmic, i sotmetent totes aquestes dades a una computadora. Aquest informe encarregat pel Club de Roma,
fou publicat el 1872 amb el títol de Els límits del creixement i ocasionà una gran polèmica en tot el món. Les cinc variables utilitzades per l' equip de M.I.T. per a construir el model són les següents: la població, en continu augment, la producció industrial i la producció agrícola, és a dir  les possibilitats d' alimentar en un futur pròxim a la població mencionada, la contaminació i el consum previsible dels recursos naturals en un termini més o menys llarg.
     Tot i que, segons els autors, el model té únicament caràcter indicatiu, les conclusions són sumament pessimistes i plantegen la necessitat de renunciar a la idea que el procés de creixement econòmic pugui continuar de manera indefinida i il·limitada. En paraules d' Aurelio Peccei: "Si les tendències actuals continuen, el creixement en proporció geomètrica de la producció, del consum, de la contaminació i de l'esgotament de les matèries primeres en el món ens conduirà a una situació totalment insostenible caracteritzada per la saturació humana del planeta, l' empobriment del medi, els alts indicis de toxicitat de l'atmosfera i les aigües, etc.".
     Però aquest no fou l' únic informe del club de Roma. Des de 1972, el Club ha publicat 18 informes sobre una ampla varietat de temes. El segon d' ells, La Humanitat en el punt d' inflexió, dels professors Pestel i Mesarovic, era també un model de creixement computeritzat, però tenint en compte les situacions regionals. Incloïa una severa advertència del elevats costos en diners i en el sofriment humà que es produirien si no es passava a l' acció en aquell moment.
     Dues dècades després, la  problemàtica contemporània segueix essent la mateixa que la de 1872 en les seves causes subjacents, però difereix en la seva mescla de qüestions i en els punts en que hi aprofundeix més. La humanitat sempre haurà de viure amb la problemàtica del seu temps, tant eficaç i resolútica com  fou en el passat. El Club ha de complir la seva funció, és essencial que reexamini la problemàtica i l'últim informe titulat La primera Revolució Mundial no fa més que replantejar els problemes anteriorment tractats ara més agreujats.
 
b)  La conferència d' Estocolm (1972) 

         (Tornar a l' índex de l'apartat)

     La Conferència Mundial sobre el medi natural celebrada a Estocolm del 5 al 16 de juny de 1972 constituí la més important iniciativa empresa fins el moment en el terreny de la lluita contra la contaminació. La seva preparació fou molt intensa i durà 2 anys. Un dels documents encarregats pel Secretari de la Conferència fou, per exemple, redactat per un comité integrat per 152 especialistes mundialment coneguts pertanyents a 59 països.
     Altres xifres poden donar idea de la importància d' aquesta reunió. Assistiren 1.200 delegats pertanyents a 112 països i 30.000 observadors de la més variada procedència, a més de 1.000 periodistes de tot el món.
     Tot i això, els resultats no foren espectaculars, encara que no fou el menor d' ells l'haver fet possible realitzar la pròpia conferència. Els debats reflectiren les dificultats dels països del Tercer Món i la irresponsabilitat de les nacions de l' àrea dominant, així com la dificultat en arribar a acords globals sobre problemes que afecten de manera diferent a les nacions de capitalisme industrial més avançat.

     Entre els acords més importants figuren els següents:

    -      Creació d' un Consell d' Administració dels programes del medi natural, composat per 54
           membres.
 
    -      Creació d' un Secretariat especial, amb l' objectiu de centralitzar l' acció en matèria de medi
           natural i d' assegurar la coordinació entre els diferents organismes de les Nacions Unides.
 
    -      Creació d' un fons de contribucions voluntàries per financiar els programes en
           matèria de medi natural amb un valor de 100 milions de dòlars.
 
       Entre d' altres recomanacions adoptades figuren els següents:

    -      Proposta d' una convocatòria per part de l' Assamblea General de la ONU d'una segona
           conferència sobre la protecció del medi natutral.
 
    -      Proclamació del 5 de juny de cada any com Dia del Medi Natural.
 
    -      Condemna de les proves nuclears, especialment les verificades en la atmosfera. (França i China no
            votaren ja que les tenien previstes com vàrem veure en les proves fetes a Mururoa.)
 
    -      Es crida als Governs per fer un acord internacional per parar la pesca de la balena durant
           un període de 10 anys.

    -      Reconeixement de la necessitat d' un més perfecte sistema d' intercanvi d'informació i del
           resultats de la investigació científica i tècnica en qüestions de contaminació, etc.

    -      Proposta d' extensió de la firma de la convenció de Reykiavik, d' abril de 1972, per a la
           lluita contra la contaminació del mar pels hidrocarburs.

    -      Creació d' una xarxa mundial de vigilança de la qualitat atmosfèrica, formada com a mínim,
           per 100 estacions.

    -      Creació d' un fons internacional per a la construcció de vivendes i millora ambiental de la
            residència humana.

    -      Resolució per a reduir la producció de materials sintètics i incrementar paral·lelament la
           manufactura de substitutius degradables no contaminants.
 

c) La Cimera de Rio (1992) 

  c1) La Declaració de Rio

    (Tornar a l' índex de l'apartat)

       La Declaració de Rio està constituïda de 27 principis fonamentals la funció dels quals és servir de guia per a la conducta dels individus i de les nacions de tot el món. Estan pensades per a enfrontar-se d' una manera racional als problemes econòmics i del medi natural en els pròxims anys. Al conjunt d' aquests principis també se'ls ha anomenat Drets de la Terra.

      En aquests principis:

       -Es reafirmen les declaracions adoptades a la Conferència d'Estocolm;

       -Es diu com l' home és el responsable de les preocupacions tractades en la reunió i reclamen
        una vida en harmonia amb la naturalesa;

       -Es demana que el desenvolupament de la societat humana no causi destrosses en el   medi
        natural ni perjudiqui les properes generacions;
 
       -Es consideren les necessitats dels països del Tercer Món i consideren que han de rebre una
        prioritat especial;

       -Es demana una col·laboració dels Estats fonamentant polítiques demogràfiques apropiades;

       -Es reclama una participació dels ciutadans interessats;

       -Es demana que els Estats promulguin lleis eficaces sobre el medi natural;

       -Es diu d' emprendre una evaluació de l' impacte ambiental;

       -Es diu que la comunitat haurà de fer tot el possible per ajudar als Estats perjudicats per
        desastres naturals o altres situacions  d' emergència d'altres Estats que tingui efectes nocius en
        el medi ambient dels Estats que no hi tenen res a veure;

       -Es demana una informació pertinent dels Estats;

       -Es destaca el paper de les dones i dels pobles indígenes, així com altres comunitats locals en
        l'ordenació del medi natural i en el desenvolupament de la societat;

       -Es diu com els Estats hauran de respectar el dret internacional proporcionant protecció al medi
        natural en èpoques de conflicte armat;

       -I finalment, es demana la pau per al desenvolupament i la protecció del medi natural.

       D' això prodríem dir-ne el resum de la Declaració de Rio, i una vegada tenim això, podem comprovar com aquesta declaració no està gaire distant de la realitzada en la Conferència d'Estocolm.

c2) Compromisos de Rio

     (Tornar a l' índex de l'apartat)
 
      L' Agenda 21 ha estat considerada per molts experts com la peça central dels acords de Rio. Consisteix en un pla d' acció global per a promoure el desenvolupament sostenible i la preservació del medi natural. Les mesures que es proposen intenten frenar la destrucció i eliminar les desigualtats entre els països.
       Els objectius es concreten en la lluita contra la pobresa, la protecció i el cultiu de la salut, la protecció de l' atmosfera, la conservació  l' ús racional dels recursos forestals, la lluita contra la desertització, la  protecció dels ecosistemes de montanya, el desenvolupament de la agricultura sense amenaçar el sòl, la conservació de la biodiversitat, la gestió racional i ecològica de la biotecnologia, la protecció dels recursos oceànics i d' aigua dolça, la seguretat en l' ús de productes tòxics i la gestió dels residus sòlids, perillosos i radioactius.
       Els aspectes negatius d' aquest document es manifesten en que no té caràcter vinculant per a les nacions i en que la seva financiació es deixà sense concretar: Els països desenvolupats només decidirem destinar el 0.7% del seu producte interior brut (PIB), com ajuda al desenvolupament, per a l' any 2.000 o tan aviat com sigui possible (tots sabem les protestes que ha provocat que a Espanya no s' apliqués el 0.7%). De totes maneres s' acordà crear una Comissió de Desenvolupament Sostenible, la funció del qual serà verificar el grau de compliment d' aquest document i el juny del 1993 es celebrà la seva primera reunió a la ciutat de Nova York.
       La Convenció sobre Diversitat Biològica recull el dret que tenen els països del Tercer Món, com a dipositaris de la major part de la biodiversitat, de compensació així com a participar en els beneficis de la seva utilització. Aquesta   convenció la firmaren tots els països presents a Rio (163), amb la excepció dels   Estats Units, però l'administració de Bill Clinton la ratificà just un any després.
       Per la seva banda, la Convenció Marco sobre el Canvi Climàtic prova de posar fi a l' efecte hivernacle que amenaça per alterar el clima de la Terra. Tots els països estigueren d' acord en que el clima està canviant a causa de les activitats humanes que augmenten la concentració de gasos que produeixen l'efecte hivernacle en la atmosfera, especialment el diòxid de carboni. Tot i això i degut a les presions de certs països desenvolupats, els compromisos vinculants per reduir les emanacions d'aquests  gasos foren exclosos de l' acord final. La majoria dels països presents el firmaren (162), però un any després l'havien ratificat 21 països i en són necessaris 50 perquè entri en vigor.
       Finalment, la Declaració de Principis sobre els Boscos és un document que reconeix la sobirania i l' ús dels recursos forestals per part dels països propietaris, però intenta regular el comerç de fusta. És un document que no posa límits a la deforestació i no té cap valor jurídic.

c3)Incompliments de Rio

   (Tornar a l' índex de l'apartat)

       A Rio de Janeiro s' hi citaren del 3 al 14 de juny, més de 160 països. Allí es trobaren el món industrialitzat i les nacions en vies de desenvolupament en una conferència que tenia com a objectiu en un principi establir unes noves pautes d'actuació a nivell internacional i un nou model de desenvolupament que fes possible un món ecològicament viable i socialment just. La necessitat era evident. Només calia observar l'evolució del desenvolupament, basat en la utlització massiva de recursos no renovables (matèries primeres, fonts d' energia i aigua), en la expoliació dels recursos naturals, la generació de grans quantitats de residus i en sistemes contaminants d'obteció d' energia i de producció industrial, que ha portat al planeta a una crisi del medi natural sense precedents a la qual ens enfrentem avui en dia i a una creixent separació entre els països rics i els països del tercer món. Un model de desenvolupament que el Nord pretenia transferir al Sud ignorant la urgent necessitat de realitzar una profunda transformació tecnològica en els propis països industrialitzats. Una transformació que havia d'anar dirigida a posar en funcionament sistemes de Producció Neta (en els que s' evita l' aparició de productes i residus tòxics), cap a una explotació racional dels recursos i cap a un canvi en les polítiques energètiques que donés prioritat a l'estalvi, a l'eficiència en la utilització de l' energia i al desenvolupament de les energies renovables.
       Tot i això, dos mesos abans d' iniciar-se la Cimera de la Terra, les esperances d' arribar a acords significatius ja eren poques. Després de la quarta i última reunió preparatòria, que va tenir lloc a Nova York durant el mes de març de 1993, les cartes estaven sobre la taula. No hi hagueren sorpreses, el canvi no es produí, ni tan sols s' ha iniciat. Vegem alguns exemples. Després de l' accident que ocasionà el 1986 la mort del Rhin en una extensió de cents de quilòmetres, Sandoz, l' empresa responsable de l' abocament, tancà la producció dels perillosos organofosforats a Suissa i la va traslladar a Índia i Brasil. Fets com aquest seguiran tenint lloc impunement, sense cap "càstig", després de la Cimera de la Terra. De la mateixa manera que el Nord continuarà fent servir el Sud com a abocador on enviar els residus tòxics que els ciutadans del països desenvolupats refusen cada vegada amb més força.
       I després de la Cimera de Terra continuarà la destrucció dels boscos, perquè tot i que cada any desapareixen una superfícies de selva tropical equivalent a la superfícies de la Gran Bretanya, a Rio no s'arribà a cap acord que permetés frenar aquesta destrucció.
       I se seguiran realitzant proves nuclears, perquè a Rio ni tan sols es parlà d'aquestes en un clar retrocés respecte a la Conferència d' Estocolm de fa vint anys en la qual es feu una crida per a la seva paralització; com tampoc s'ha parlat dels perills de l' energia nuclear, ni de què fer amb els residus radioactius que genera.
       I es continuaran produint i utilitzant CFCs (clorofluorocarbonats), destructors de l' ozó de les capes altes de l' atmosfera, tot i que els científics de la NASA ja donen per fet la l' aparició d'un forat a la capa d'ozó aquesta vegada sobre l' hemisferi Nord, similar al que es ve produint des de fa anys sobre el Sud. (S'ha que destacar que a Austràlia i Nova Zelanda s' han produit increments de càncer de pell degut a l'augment de la radiació ultravioleta a conseqüència de l' afebliment de la capa d'ozó)