| Vet aquí que en aquell
temps en què els ocells tenien dents... Hi havia en una escola 2 nenes que eren molt amigues i es deien Natàlia i Noemí, i 2 nens també molt amics que és deien Lluís i l’Amet. Llavors un dia el Lluís i l’Amet van gastar una broma a la Natàlia i a la Noemí i aquestes es van enfadar molt i els hi van regalar un pastís de ... |
 |
| UN PASTÍS
DE...
AMB XURRETS DE XOCOLATA COM ELS RÍNXOLS DE LA NATÀLIA I TOT DE PASTILLES DE COLORS COM LES QUE LI AGRADEN A L’AMET. EL PASTÍS ERA BEN RODONXÓ , COM EN LLUÍS, PERÒ AL DAMUNT HI VAN POSAR UN OU ALLARGAT I BLANC COM LA NOEMÍ. |
 |
|
EN AQUEST OU HI HAVIA UNA SORPRESA QUE ERA UNA BROMA PER A L’AMET I EN LLUÍS. HI HAVIA... UN DRAGONET! (QUINA CARA POSARAN L’AMET I EN LLUÍS QUAN EL VEGIN)
|
 |
| La Natàlia es posa molt contenta quan veu
aquest pastís i li fa un petó al Lluís i un altre a l’Amet, diu que
és el pastís més bo i bonic que ha vist a la seva vida.
La Noemí li ha agradat tant que es posa a plorar d’alegria i tots quatre amics es perdonen i es mengen el pastís. En acabar, decideixen que la Noemí els hi expliqui una història d’un drac i una princesa.
|
|
|
HI HAVIA UNA
VEGADA UN DRAC,
QUE ERA BO, I AJUDA A LES NOIES DEL
POBLE. UN DIA UNA NOIA, QUE ERA LA PRINCESA,
VA CAURE I LLAVORS EL DRAC PLORAVA
I UNA LLÀGRIMA
LI VA CAURE AL MAL I SE LI VA CURAR I ES VAN FER MOLT AMICS.
I UN GAT I UN GOS AQUEST CONTE JA S’ HA FOS.
|
