Selectivitat a Catalunya: grec i llatí (2010)

Adreces oficials (Accés a la universitat):

 

Labyrinthus et dóna un cop de mà per a les PAU

 
Aquest web et posa a l'abast alguns materials de llatí i grec que et poden fer servei a l'hora de preparar la selectivitat. Però només pretén ser una ajuda: no és un web oficial ni té cap relació amb l'Oficina de les PAU. Tingues present que en molts dels temes et pot caldre reduir-ne els continguts i en alguns, en canvi, ampliar-los.

 

LLATÍ (El laberint de Roma)

Bloc 1. La llengua llatina —› dins Latinum (Gramàtica llatina)

  1. Característiques d’una llengua flexiva. Nocions bàsiques de fonètica i de prosòdia.
  2. Morfosintaxi nominal. Flexió del nom substantiu i del nom adjectiu. Valor sintàctic bàsic dels casos. Reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen amb un elevat índex de freqüència.
  3. Morfosintaxi pronominal. Els pronoms anafòrics, demostratius, interrogatius, personals, relatius, indefinits i possessius.
  4. Morfosintaxi verbal. Formes personals actives i passives que presenten un índex elevat de freqüència (present i pretèrits perfet, imperfet i plusquamperfet d’indicatiu i de subjuntiu); formes no personals (participi de present, passat; infinitius de present i de passat). formes considerades irregulars que apareixen amb un elevat índex de freqüència.Construccions de participi i d’infinitiu.
  5. Sintaxi de l’oració simple.
  6. Sintaxi de l’oració complexa. Coordinació. Subordinació d’aparició més freqüent en llatí. Oracions de relatiu. Construccions introduïdes per cum (temporals i temporal-causals), ut / ne (completives i finals) i ut (consecutives), ut non (consecutives).
  7. Preposicions i conjuncions més habituals.

Activa i passiva

Bloc 2. Els textos llatins i la seva interpretació

  1. Traducció de textos originals en prosa de qualsevol època de la llatinitat, excepció feta dels que presenten formes amb dificultats foneticomorfològiques que poden dificultar-ne la comprensió.
  2. Anàlisi morfosintàctica dels elements que conformen el textos llatins.
  3. Ús del diccionari de llatí.

Tècniques de traducció

Bloc 3. El lèxic llatí

  1. Expressions llatines dels registres estàndard i culte del català (Vegeu annex 1).

Bloc 4. Roma i la pervivència de la cultura clàssica

  1. Civilització romana.
    1.1. Urbanisme (disseny, fundació i traçat de les ciutats, muralles) i obres públiques (aqüeductes, ponts i vies).
    1.2. L’habitatge: domus, uillae (uillae rusticae / uillae urbanae) i insulae.
    1.3. El temps d’oci. Forma i funció dels edificis (L’oci: teatre, amfiteatre, circ i termes) i activitats que s’hi desenvolupaven.
    1.4. Els temples.
  2. Patrimoni arqueològic.
    2.1. La presència romana a Catalunya: Barcino (Bàrcino), Emporiae (Empúries), Ilerda (Ilerda), Tarraco (Tàrraco).
    2.2. La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta (Emèrita Augusta). (Vegeu annex 2).
  3. Literatura. Principals gèneres i autors llatins
    3.1. Poesia dramàtica: Plaute.
    3.2. Poesia èpica: Virgili. Les Metamorfosis d’Ovidi, un poema epicodidàctic.
    3.3. Poesia lírica: Horaci.
    3.4. Poesia elegíaca: Ovidi.
    3.5. Prosa historiogràfica: Cèsar.
    3.6. Oratòria: Ciceró.

Els estudiants hauran de llegir el cant II de l’Eneida de Virgili, i els següents relats de Les Metamorfosis d’Ovidi: Deucalió i Pirra (1, 313-415), Dafne (1, 416-567), Faetont (1, 750–779; 2, 1-332), Píram i Tisbe (4, 55-166) i Aracne (6, 1-145).


GREC (El laberint de Grècia / El laberint dels mites)

Atenent al Currículum de Batxillerat de la matèria “Grec” inclòs en el Decret 142/2008 (DOGC núm. 5183), i de cara a les PAU del curs 2009-2010, i tenint en
compte allò que fa referència al segon any, ha estat considerat oportú establir les següents

Orientacions per a l'examen de Grec

 

1. La llengua grega
(atès que el coneixement d’una llengua s’adquireix de forma progressiva, cal tenir en compte també alguns continguts que corresponen al primer any)

2. Els textos dels autors grecs i la seva interpretació

  • Traducció, amb l’ajut del diccionari, de textos de dificultat mitjana-baixa de prosa àtica, amb anàlisi sintàctica implícita, i explícita quan es demani.
  • Interpretació dels aclariments morfològics, sintàctics i/o semàntics que es donin a peu de text (per exemple, respecte de formes en modes subjuntiu i optatiu, en temps de perfet o en veu passiva) per a la seva inclusió en la traducció.
  • Lectura en traducció d'obres senceres o en part, d'autors grecs. Proposem el següent llistat orientatiu:
    • Èpica: Ilíada, Odissea
    • Tragèdia: Èsquil, Prometeu Encadenat
    • Sòfocles, Èdip Rei, Antígona
    • Eurípides, Medea, Bacants
    • Comèdia: Aristòfanes, Els Núvols, Lisístrata

3. El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes

4. La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat.

  • Comprensió d'obres senceres o fragments de la literatura grega, sobretot referits a l'epopeia homèrica i al drama, i exposició d'alguns aspectes sobre la temàtica, els protagonistes i les característiques del gènere literari al qual pertanyen.
  • Coneixement de les restes arqueològiques dels jaciments (Empúries, Roses) i dels museus que tenim al nostre abast.
  • Coneixement dels gèneres literaris en prosa, especialment la historiografia d’època clàssica, així com dels fenòmens històrics que s’hi expliquen.
  • Coneixement de les produccions artístiques dels grecs antics i la seva funció (temples i teatres); la seva influència en creacions posteriors fins als nostres dies.

Webs amb activitats i materials per preparar la selectivitat

Alguns webs et proposen activitats per repassar alguns dels temes: